Vivani són les Pim's de Turquia i més enllà. Estan fets d'una xocolata molt dolça (massa pel meu gust) i tenen un farcit completament deshidratat (Aquí podríem introduir de nou el tema de les fal·làcies entre la fotografia dels embolcalls i l'original... no creieu?). La galeta, que funciona com a base de tot plegat, és el 50% del producte, la resta és la xocolata amb llet i el farcit que toqui, en aquest cas el de gerds però els podem trobar també de caramel, taronja i, per si no en teniu prou amb la de la xocolata: crema de llet.
A cada embolcall hi va una galeta de cinc centímetres i escaig com la que veieu a la foto i desconec completament si es venen individualment o la mostra que em van donar a la fira ISM forma part d'un paquet. De totes maneres, sempre manarà el preu, però per una galeta... no se fins a quin punt surt econòmicament viable.
La gràfica i la qualitat d'impressió indica que no és un material precisament econòmic, si hi sumem que és un paper metal·litzat, la cosa es deu disparar pels núvols. Però ja es veurà, a vegades aquestes coses, com que es mengen pels ulls i no només pel sabor o el preu, pot acabar sent un producte estrella.
Tayas, va iniciar la seva activitat a l'any 1965 a la ciutat de Konya i el 1991 es va traslladar a una superfície més gran a Gebze-Kocaeli on fabriquen 130 tones diàries gràcies als seus més de 700 treballadors que no paren.
Buscant alguna foto de la gran fàbrica (la podeu veure al final), he anat a parar al foursquare i he pogut comprovar que hi ha una treballadora rossa molt amant de l'app i que permet fer un recorregut per les oficines i tot! hehehe
A cada embolcall hi va una galeta de cinc centímetres i escaig com la que veieu a la foto i desconec completament si es venen individualment o la mostra que em van donar a la fira ISM forma part d'un paquet. De totes maneres, sempre manarà el preu, però per una galeta... no se fins a quin punt surt econòmicament viable.
La gràfica i la qualitat d'impressió indica que no és un material precisament econòmic, si hi sumem que és un paper metal·litzat, la cosa es deu disparar pels núvols. Però ja es veurà, a vegades aquestes coses, com que es mengen pels ulls i no només pel sabor o el preu, pot acabar sent un producte estrella.
Tayas, va iniciar la seva activitat a l'any 1965 a la ciutat de Konya i el 1991 es va traslladar a una superfície més gran a Gebze-Kocaeli on fabriquen 130 tones diàries gràcies als seus més de 700 treballadors que no paren.
(No, no et queda bé aquest uniforme. Millor no vagis gaire lluny amb aquestes pintes) / Foto: Celal K.
La sala de mostres i el seu arsenal. / Foto: Pembe B.
Buscant alguna foto de la gran fàbrica (la podeu veure al final), he anat a parar al foursquare i he pogut comprovar que hi ha una treballadora rossa molt amant de l'app i que permet fer un recorregut per les oficines i tot! hehehe
Aquesta la nostra protagonista esperant una trucada... / Foto: Pembe B.
La fàbrica, ara si. / Foto: Örtaş Mühendislik
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada