ISM 2014

Hola! Sant tornem-hi, un altra actualització del bloc amb moltes imatges, de ja fa quasi un mes... la fira ISM de Köln (Colònia, Alamània). Aquest any, siguen més previsor que l'any passat, vaig visitar la fira amb dos dies, molt més tranquil i amb possibilitat de parlar amb algunes persones sobre els productes que fan i futures novetats que estan en caure. Tot això ho aniré posant més endavant, ara però, anem a veure imatges de la fira, i anècdotes, moltes anècdotes.

Entrada a la fira amb un sol poc normal per l'època, recordem, va ser finals de gener a la Koelnmesse.

Comencem amb Austria, que ha mantingut la mateixa gràfica que l'any passat. Quan una cosa funciona, més val no tocar gaire res, com per exemple, han introduit el cercle vermell a sobre els stands on l'any anterior hi havia una mena de cortina de fils blanc. Ho podeu veure i comparar aquí.

Gran Bretanya segueix amb la seva mania de posar la union flag a tot arreu. Per altra banda, la presencia del mitic toffee augmenta cada any i en vaig trobar d'increiblement bons.

Confiteca, aquests ja els haurieu de conéixer, no fa gaire vam escriure sobre ells pels xiclets Artic i les boles de xiclet Agogó. A la fira van presentar una nova imàtge gràfica, menys infantil i més identificativa per les famoses boles xiclet. A més a més, estan reincorporant les màquines aquelles de xiclet velles que fent rodar una maneta baixava la bola.

Verquin ha llançat una gama de confits Bool, i a cada sabor li han posat una "mascota" i un naming específic: Cosmic Bool, Kara Bool o Fraisco Bool per posar uns exemples. Un producte que s'allunya força de les boles Fwi que vam comentar.

Equador encara fa servir aquests estampats... que em recorden aquells bolsos que venen a les fires "artesanes" juntament amb les harmòniques-flauta de canya i cd's pirata de grups folklòrics indígenes.

Elsa's Story va ser una novetat per fi, un stand molt finet i una historia al darrera. Si bé aquesta gràfica és molt per adults i no tan adults, doncs dona aquella impressió de que m'hi deixaré la meitat del sou per uns dolços. Més del mateix em passa amb Cacao Sampaka, que per cert, també eren a la fira i tenien tota la col·lecció de caixes Gaudianes i Barcelonines que feien caure la baba.

La "botiga" Fini i el seu stand, ja habitual, discotequero amb una nova pantalla ja amb més resolució que l'any passat. Situats de nou davant de la Sugarpova van ser un lloc constant d'avituallament de droga ensucrada, hehehe

França em va decepcionar molt (la imatge que van posar com a país, no els productes,), de debó això és idantitari? I per si no n'hi ha prou, què representa l'homenet de negre a sobre les galetes fent una mena de "yeah", "hurra" o "aneu a pende pel cul tots plegats!"?

Espanya segueix representat, als ulls europeus i del món un 50% de toreros i un 50% d'un mestissatge que abraça la península i tot el centre d'Amèrica fins a la punta de Xile. I ara que s'acosta el mundial, els esteriotips estan pels núvols: l'empresa Alemana Funny-frisch ha decidit que Espanya la representarien els pebrots amb banyes, el que també es pot veure, tot i que de manera més subtil, és els pebrots inflats que tenen els seus ciutadans amb aquesta merda de govern.

La pizza tapas o tacos? Jo hi veig més Mèxic que Espanya... oh wait!, deu ser la noia del fons.

A València ja estan fent cua per comprar-ne caixes.

I si, Polònia sempre ens pot sorprendre, recordeu la pizza-paella?

No va faltar la visita als americans, on vaig provar els nous Jelly Belly de cervesa. S'ha de tenir els collons ben posats per venir a Europa i dir que allò tenia gust de cervesa, o directament que tenia gust. Un dia en faré la crónica, però quedarà molt lluny de la nota que li va posar la Cybele.

Per sort de tan en tan hi havia un toc d'humor. Aquest és de matrícula d'honor.

Dels que no se n'escapa del suspés és Itàlia. Segur que és el mateix que va fer el disseny de l'any passat, segurissim. Només ell pot anar fent caure un país de mica en mica d'aquesta manera...

Boníssims, en tinc per fer-ne una entrada aviat. hehehe, però deixeu que els vagi saborejant a poc a poc... mmmm!

Aquestes patates les havia vist feia temps, al 2011!, a la famosa pàgina de packaging Dieline, va tenir molt bona rebuda entre la comunitat gràfica (i amb raó) i concretament aquesta de Sweet Chili i Red pepper eren boníssimes! Es pot demanar més?

La veritat és que fan molt de goig posades així...

Després d'uns anys portant el Hummer i les noies maques amb roba apretadeta, els Srs. Katjes han decidit que, per promocionar els seus conillets, la millor manera era fer un prat natural on els animalons puguin anar fent saltirons a la gespa i no a les noies. Tot un encert, no?

Enamorat del pattern de les bosses. No en tinc cap exemplar, snif.

La xocolata de Lacasa, els seus Lacasitos, Conguitos i el classic "placer a la taza".

Els Manner, de qui també n'hem fet una entrada anteriorment, han presentat aquests "Mio", bona pinta!

Els caramels de cocktail comença a ser una mica cansat, ja vaig parlar-ne quan l'any passat vaig veure les piruletes de Napoleon.

Aquests Prügeli, de la casa Munz, vindrien a ser una mena de neules farcides. M'ho he apuntat com a "molt interessant" perqué vaig veure un augment d'empreses que fan barretes de forma "tubular" i farcides de diferents sabors. Caldrà provar-ho!

Les caixes amb "mescles" de Nestlé em van picar curiositat, llàstima que no les vaig poder provar enlloc. Si les veig al supermercat o algunes botigues de dolços hi agafaré aviam què. Pot ser bo.

Pels que no ho sabeu, poc abans de la fira, vaig obrir un compte instagram, no té massa complicació, es diu @boldesucre així que ho teniu fàcil. A instagram intento pujar-hi fotos més sovint, de manera que esteu més actualitzats diàriament que pel bloc (vaja, és que al pas que anem als últims mesos... hehehe).

Una de les imatges que vam pujar, va ser els bolsos de Paul Steven. Si no sabeu qui són, potser us sonaran més per aquells envasos en forma de granada de colors llampants de l'edició passada. Ara si, oi? I per cert, son Italians.

Imatge de l'Instagram de Boldesucre

Pez encara aprofita el moviment "retro" per rellançar coses noves més enllà dels populars caramels de tota la vida i les seves fundes dignes de col·leccionista. Ara bé, si voleu que us digui la veritat, tinc moltes altres marques de gomes al cap abans que comprar Pez Soft.

Ritter sport i el seu fortí. Si no fossim una fira de dolços pensaria que és Corea del nord.

Suècia va canviar força respecte l'any passat, si bé, he trobat un detall significatiu respecte la resta de estands. Ells fan una mena de plaça amb totes les empreses Sueques on quedes aïllat de la contaminació d'altres marques d'altres països. Ho trobo un encert. L'aire Ikeanià que hi havia l'any passat ha desaparegut força i ha deixat un espai molt més diàfan i agradable al visitant. Tot un encert.

Vam poder veure en directe com feien alguns productes. Aquest concretament no em va agradar gens.

Suïssa també va presentar una imatge renovada. Va arraconar els "woosh" de l'any passat i ha fet una proposta que cantava des de qualsevol punta del pavelló, que si fa no fa és el que hauria de pensar cada un dels dissenyadors que els ha tocat un treball d'aquest tipus. Ara bé, a vegades, la ment creativa d'aquells que paguen porten a idees com la muntanya que veureu a continuació:

Un exemple del que NO s'ha de fer.

Un altre descobriment, els Beauty Sweeties, els vaig provar o tocarà fer-ne una entrada. A més a més les noies que hi havien eren molt simpàtiques! (Ja ho se que sembla molt trist, però hi havia gent que semblava que els havien forçat a treballar allà)

Només pel paper amb aquest toc "dalmata" ja el compraria.

Trolli i la col·lecció Tutto Mare, no entenc com encara no els he dedicat una entrada. En breu, en breu.

Vidal, probablement la marca de dolços espanyola més ben valorada pel public de fora.

La part Belga de Wallonia hauria de seure i rumiar seriosament sobre la seva imatge gràfica, l'any passat van tenir si fa no fa una cosa pobre semblant. Haurien, de mirar més el seu país veí.

I Xina segueix amb la mateixa imatge que l'any passat, no la vaig pujar però la recordo molt bé. Muntanyes, un riu i cartells retro-il·luminats amb els noms de les empreses estampades amb vinils a sobre. No se si és del tot cert però, alguns noms estaven totes les lletres tortes, no se si perquè el llum era molt fort i s'estava desenganxant la cola de darrera o les van enganxar un per un i amb les presses...

I fins aquí ja acabo. Si recordo més coses que cal posar aquí ho editaré més endavant, sinó, ho farem quan toqui a cada producte.