Bombons Lindor

Oh, avui he buidat mitja cartera de nadal per comprar bombons i torró (si, en singular, perquè he volgut comprar-ne del bo i només m'ha arribat per un). Un d'ells, els que feia temps que volia posar, són els més cars i també els que porten més varietat del mercat: Els Lindor.

Lindor, és el nom dels bombons de colors i sabors diferents de Lindt, l'empresa suissa fundada al 1845. Per absència d'informació a la pagina de la pròpia empresa, faré cas de la Viquipèdia: David Sprüngli-Schwarz i el seu fill, Rudolf Sprüngli-Ammann eren propietaris d'una petita botiga que confeccionava xocolata a la part vella de Zuric. Quan es va jubilar Rudolf Sprüngli-Ammann el 1892, el seu negoci es va dividir entre els seus dos fills. El fill petit, David Robert, va rebre dues botigues que van esdevenir Confiserie Sprüngli. El fill gran, Johann Rudolf, va rebre la fàbrica de xocolata. Johann Rudolf convertí, l'any 1899, la seva empresa privada en Chocolat Sprüngli AG. El mateix any va adquirir la fàbrica de xocolata Rodolphe Lindt de Berna i l'empresa canvià el seu nom a Aktiengesellschaft Vereinigte Berner und Züricher Chocoladefabriken Lindt & Sprüngli. (Mira, un nom curt i enganxós que la gent dirà en un flis-flas, heheheh). El 1994, Lindt & Sprüngli adquirí Hofbauer Österreich i la integrà a la companyia junt amb la seva marca Küfferle. El 1997 i 1998, respectivament, adquirí Caffarel i Ghirardelli. Així doncs, després de la parrafada, espero que us quedi clar que és un gegant xocolater, que alimenta moltes boques i que és en gran part, responsable d'això tant famós: Xocolata suissa.

Els comentaré amb un petita llegenda, començant per aquest rarot blanc Stracciatella

I els bombons? Bé, jo no repetiré pas. Cap bombó m'ha semblat una delícia per fer-ho, i si sou dels que us agrada l'amargant, crec que ni el bombó de xocolata del 60% us farà el pes. Poden ser molts factors, però el més possible és la diferència de paladars entre un costat i l'altre del Pirineu. Em passa amb molts productes, i aquest, no podia ser menys.

Xocolata (ups...) blanca, ja sabeu que moltes vegades en sóc un negat, però aquest cop, més que mai.

Xocolata amb llet, en trobareu a molts bombons d'aquí, crec que és l'únic que us diria: no el compreu. No té massa sentit.

Ah! Si! El millor de tots els que he comprat. Serà per les avellanes, segur.

Lindor de llimona, pas-mal.

Ugh, aquest Strawberries & Cream m'ha provocat arcades. mira que n'he provat de coses rares de maduixa japoneses, però aquest m'ha ben matat l'estómac.

Aquí ha fallat l'essència de taronja. Molt fluixa pel meu gust.

De tots els bombons, el de 60% xocolata és el segon que m'ha agradat més.