El licor de cirera amb el que està farcit aquest bombó és molt bo, i sobretot molt dolç, punt que em permet dir que és fins i tot, una mica embafador. Si teniu problemes de sucre, potser convindria apartar aquest dolç, de moment. La xocolata per altra banda, no en tinc una valoració tan positiva com el farcit, l'he trobat faltat d'amargor que m'hauria anat de perles per contrarestar el farcit (o el farcit estava passat de volada i no hi havia prou cacau, qui sap. Jo ja el tinc coll avall). El seu embolcall tan clàssic i típic en aquests productes es caracteritza per unes simples cireres i el logotip de l'empresa: ni ingredients, ni contacte, ni res d'això... no se fins a quin punt és legal aquesta desinformació cap al consumidor.
Rovelli és el primer cognom de l'Antonio, un pastisser italià que va començar a fabricar els seus primers pralinés de la forma més artesanal possible: amb 4 pals i hores de feina. El control de tota la matèria li permetia obtenir uns resultats positius que repercutien directament amb els guanys, i així va poder arribar el dia que va industrialitzar el procés. El creixement de l'empresa des dels anys 60 fins ara és indiscutible. Dolciaria Rovelli fabrica altres productes, pel meu gust, alguns massa similars a Ferrero, que no és pas un mal objectiu a assemblar-se, però marcar un perfil gràfic diferent li donaria més caràcter. És una opinió, i vosaltres, què en penseu?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada