Ara ja puc dir que he provat una llista de productes de te verd matcha força llarga, això em dóna algun dret no? No? Vaja… bé, tot i així que ningú em tregui la felicitat d’haver provat, per fi, els Meltykiss de Meiji.
Com podeu suposar solets, és un producte de la casa japonesa Meiji (ooooh! Sorpresa!) i ja n’hem introduït alguns altres productes com ara els plàtans de xocolata o les boletes de mongeta vermella recobertes de te verd matcha. En aquest cas, els Meltykiss es caracteritzaven per ser uns bombons perfectament quadrats amb una textura molt cremosa a l’interior i un recobriment de xocolata que, segons creia, podia competir perfectament amb un producte xocolatejat europeu. i és aquí on m’he endut una bona decepció. Entendreu que tenia unes expectatives molt altes i que no es veu reflectit en el producte final.
La caixa és d’una qualitat visual sublim, del que s’espera pel target d’aquests productes (ni massa vulgars per semblar barats ni massa nets i minimalistes per semblar cars, un entremig molt ben treballat). Obrint la caixa, veiem que el forat està format per un encunyat d’una forma elegant que dóna gust posar-hi la mà a dins i treure un dels bombons envasats individualment per aquest sistema conegut com a flowpack. L’embolcall individual és d’un verd pàl·lid i un xic brillant pel metal·litzat del paper. Hi porta gravat la marca i el nom del producte en qüestió. Alhora, hi trobem dos elements iconogràfics, la flor de cirerer (molt arrelada a la cultura japonesa) i el floc de neu. Aquest últim ve d’una associació entre la fragilitat del floc i la melositat del bombó, d’aquí la frase: “Gently melts in your mouth like a snowflake” (Es fon suaument a la boca com un floc de neu). Bé, jo personalment no crec que es fongues amb tanta facilitat quan els menjava, però l’accepto com a metàfora romànticona per a enamorats. Sobretot ara que s’acosta Sant Valentí.
La conclusió final és que els Meltykiss de te verd matcha no estan a l’altura del que espero d’un producte Meiji, si bé, queden els altres dos sabors per acabar de veure la qualitat de les trufes xocolatejades. La de maduixa (que no em desperta gaire interès, la veritat) i la de xocolata/crema de llet, que pot ser una bona opció. Tot i així, encara que no els comprés de nou, no em faria res menjar-ne si se’m presentés l’ocasió. De menjables, ho eren!
Com podeu suposar solets, és un producte de la casa japonesa Meiji (ooooh! Sorpresa!) i ja n’hem introduït alguns altres productes com ara els plàtans de xocolata o les boletes de mongeta vermella recobertes de te verd matcha. En aquest cas, els Meltykiss es caracteritzaven per ser uns bombons perfectament quadrats amb una textura molt cremosa a l’interior i un recobriment de xocolata que, segons creia, podia competir perfectament amb un producte xocolatejat europeu. i és aquí on m’he endut una bona decepció. Entendreu que tenia unes expectatives molt altes i que no es veu reflectit en el producte final.
La caixa és d’una qualitat visual sublim, del que s’espera pel target d’aquests productes (ni massa vulgars per semblar barats ni massa nets i minimalistes per semblar cars, un entremig molt ben treballat). Obrint la caixa, veiem que el forat està format per un encunyat d’una forma elegant que dóna gust posar-hi la mà a dins i treure un dels bombons envasats individualment per aquest sistema conegut com a flowpack. L’embolcall individual és d’un verd pàl·lid i un xic brillant pel metal·litzat del paper. Hi porta gravat la marca i el nom del producte en qüestió. Alhora, hi trobem dos elements iconogràfics, la flor de cirerer (molt arrelada a la cultura japonesa) i el floc de neu. Aquest últim ve d’una associació entre la fragilitat del floc i la melositat del bombó, d’aquí la frase: “Gently melts in your mouth like a snowflake” (Es fon suaument a la boca com un floc de neu). Bé, jo personalment no crec que es fongues amb tanta facilitat quan els menjava, però l’accepto com a metàfora romànticona per a enamorats. Sobretot ara que s’acosta Sant Valentí.
La conclusió final és que els Meltykiss de te verd matcha no estan a l’altura del que espero d’un producte Meiji, si bé, queden els altres dos sabors per acabar de veure la qualitat de les trufes xocolatejades. La de maduixa (que no em desperta gaire interès, la veritat) i la de xocolata/crema de llet, que pot ser una bona opció. Tot i així, encara que no els comprés de nou, no em faria res menjar-ne si se’m presentés l’ocasió. De menjables, ho eren!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada