Passa al contingut principal

La ceràmica d'Alice Stewardson

Avui recupero l’espai de rareses, aquest lloc on acostumava a pujar sabors estranys però que amb el pas del temps, el que és estrany esdevé “normal”. El que m’agrada fer més però, és presentar-vos Kunstfood i el que l’envolta, avui, el torn de l’artista anglesa Alice Stewardson.


De Bristol, m’arriba l’obra d’aquesta jove ceramista que ja ha rebut elogis de totes bandes (mai se’n reben suficients en el món de l’art, creieu-me) i entre els quals m’hi vull afegir immediatament. Les imatges que veieu, són ceràmiques en forma, aspecte i mida dels dolços originals. Profiteroles, macarons o galetes (Chips Ahoy?) de ceràmica, brutal.


Segons Stewardson, el projecte qüestiona la hiperrealitat dels aliments a la publicitat. Aquelles hamburgueses del Mc Donalds que sembla tres vegades més gran que el que t’acaben posant a la safata en seria un exemple, però no s’acaba aquí: els anuncis de Florette (o similars) amb aquell verd que sembla un vestit de l’Agata Ruiz de la Prada? No us sembla un excés de manipulació visual que passat l’anunci una quantitat desmesurada de vegades per la TV o navegant per internet, acaba creant-nos un desig pel menjar perfecte que no s’adequa al real. Tot plegat obliga a empreses alimentàries a jugar als seus laboratoris per aconseguir aquella irrealitat que ens han creat.


"Digues el que menges i et diré qui ets”, la cita de Brillat Savarin descriu molt bé l’essència de la cultura del menjar d’avui. Allò que mengem, que veiem al supermercat d’una manera, descriu el que com a consumidors volem. Una manera de veure-ho és tornant a mirar una de les deu fotografies més cares de la història: 99 Cent II d’Andreas Gursky (2001). El paisatge de la gran cadena de supermercats americana "99 Cent" ho diu tot.

99 Cent II / Foto: Andreas Gursky

Però tornant a l’obra de Stewardson, aquestes representacions de ceràmica a més a més de la crítica a la cultura foodie, quina utilitat té com a peça artística per ella? A design indaba ho explica de la següent manera: Tornant del Japó on hi va estar una temporada, veia que la gent feia ceràmica per una satisfacció personal sense preocupar-se massa del significat profund que pogués tenir l’obra final.
La creació de diferents peces que un volia pel simple plaer de fer-les (i acabar-les). Aquest esperit i “manera de fer” se’l va emportar un cop va tornar a Anglaterra. Tampoc era qüestió de posar-se a fer coses sense solta ni volta, si no que volia tocar el tema de la hiperrealitat (o realitat fictícia) de la publicitat als mitjans. Aquesta recerca de la perfecció es veu plasmada a les ceràmiques que inevitablement desperten “l’apetit” al receptor. Un treball que crida l’atenció visualment i que alhora genera una crítica i inquietud, és doblement profund i interessant. No us perdeu la resta de les seves creacions al seu web o sobretot, a l'instagram.

Alice Stewardson al seu estudi / Foto: Andy Weekes

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Caramels farcits de mel Woogie

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit ), els que importa Arcor sota el nom de Misky , els francesos de Culture Miel ara tocaria una versió de l'est. El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honey filled . Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret. Woogie , és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz . Només cal veure la seva web per veure

Energy Pop de Cerdán

Ja fa molt de temps d'això, alguns potser no coneixíeu el blog encara, però Cerdán és una empresa de caramel amb pal, tipus chupa chups amb molta trajectória. Ho vaig comentar amb un xupa molt famós, el Conde Dracula , que porta xiclet a l'interior i avui, tocarà una novetat peculiar. No és peculiar el concepte energy , ni les versions de la cafeïna amb taurina que han tret empreses de dolços després del boom Red Bull, però si que ho és, dins del sector, tenir un xupa focalitzat només a aquest valor afegit. Amb un parell de cerques a internet, l'he pogut veure al costat de l' Hèctor Barberà , pilot de Moto GP . El sabor és acceptable, m'agrada el toc d'acidesa que  porta i el ginseng que hi han afegit. Comparant la Red Bull amb el xupa, amb el mateix gramatge, ens dona un producte ideal per aguantar un dijous universitari, una festa... o un matí tortuós de feina.

Palitos Oka Loka

Al desembre de l'any passat parlava de la colombiana Super i el seu Magic Mix , un sobre d'aquests que pal per anar llepant i fer servir com a eina per menjar la pols que hi ha al fons. Segur que n'heu vist perquè durant uns quants anys va ser molt popular i segur que ara també n'hi deu haver a les botigues. Que recordi ara mateix, l'última vegada que en vaig comprar tenia un peu com a caramel per enganxar-hi la pols. Molt curiós i higiènic, hehehe. Però si això de convertir-vos en un os formiguer no és el que busqueu, els de Super també tenen uns Palitos que són uns fantàstics i innovadors fideus de colors de poc més d'un centímetre en cinc sabors diferents que són gaire clars, menys el groc que és llimona... la resta crec que són sabors sud americans, tipus guaiaba , mango , etc. De nou, crec que l'envàs, la tipografia grafitera de la marca Oka Loka i la composició dels elements queda totalment relacionat amb el públic juvenil a qui va dirigit.