El jelly(1) és un ofici per Sam Bompas i Harry Parr, dos amics que van decidir fundar una companyia de jelly al 2007: Bompas & Parr (a la pàgina on he trobat la super-breu entrevista diuen el 2004, jo poso la que ells diuen al web.) També us podeu posar al dia a la seva pàgina de Facebook.
Units per gustos similars com les gelatines alcohòliques, el menjar extravagant i la rica història de la cuina britànica, Bompas i Parr podrien ser descrits, fàcilment, com un parell de científics, arquitectes o cuiners (o tot alhora?)
“Des del primer moment, ens vam posar en marxa a fundar l’empresa de jelly però aviat ens vam adonar que no ens podíem permetre (econòmicament) fer-ho amb els motlles que s’usaven antigament -els de coure- que ens hauria agradat molt”, diu Bompas “Va ser llavors com en Harry, que va formar com a arquitecte, es va adonar que podria fer servir la seva formació per fabricar motlles fent servir el CAD. Amb una impressora 3D vam descobrir que podríem fer el tipus de coses que els arquitectes farien: ells farien gratacels i nosaltres faríem jellis.
Abans d’iniciar l’empresa de jelly, Sam Bompas havia treballat amb altres feines. “He treballat de màrqueting financer, que no era gens divertit, abans d’això com a investigador per al liberal demòcrata Simon Hughes(2), i abans de tot plegat havia fundat, sense èxit, una agència d’acompanyants(3).
“Ningú estava fent jelly, així que hi havia un buit evident en el mercat. La nostra inspiració venia de dues fonts: la nostàlgia i el coneixement que Anglaterra era famosa al món de la cuina per dues coses - el jelly i el rostit. Ja era hora de tornar el deliciós jelly anglès!” diu Bompas.
Durant aquesta curta vida, han fet un fotimer de coses: escultures arquitectòniques amb jelly, banquets privats de menjar opulent (incloent el gegant jelly que brilla a la foscor per l’aniversari el músic Mark Ronson) i han estat encarregats per el conyac Courvoisier i la firma francesa de moda Lanvin per crear-los espectaculars instal·lacions.
Imatge terriblement potent del duo
També han estat molt ocupats creant els tipus d’estralls que haurien enorgullit en Willy Wonka.
“Comences a tenir un cert refinament quan crees aliments figuratius”, diu Compas, que admet haver fet unes gelatines que reprodueixen la forma dels pits de Nefertiti. “Realment en Harry i jo procurem no banalitzar l’aliment. Quan fem coses, el menjar s’ha de menjar, s’ha de celebrar, s’ha de respectar”.
Els pits de Nefertiti?
El llac de les galeries Selfridges
El projecte més recent del duet va ser un increïble esdeveniment d’un mes de durada, on van inundar el sostre dels elegants magatzems londinencs Selfridges per crear un llac navegable. Era, segons afirmen, més fàcil imaginar que fer. “Va ser anomenat el Voyage Discovery” diu Bompas. “I logísticament va ser una bogeria, perquè carregar les 60 tones d’aigua era suficient per col·lapsar l’edifici sencer. Teniem tres enginyers independents treballant al projecte, un mirant a l’edifici en si, l’altre en el pes de l’aigua i l’altre només per la superestructura- va ser tot un procés!”.
(1)He trobat llocs que em fan la traducció com a jalea o com a gelatina, com que no n’estic segur al 100% de quin dels dos fer servir, faré un pedaç i traduiré a la meva manera l’anglicisme.
(2)Simon Hughes: http://simonhughes.org.uk/en/
(3)Si, si no és de les que busquen parelles per tiki-taka, no se pas quin tipus d’agència pot referir-se.
Si encara teniu ganes de saber més coses sobre jelly, aquí teniu un article de theguardian.com on ho expliquen. Recepta d'aquestes dues noves promeses britàniques.
Aeroport de Barajas de jelly, Londres, Agost del 2008
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada