Passa al contingut principal

Torras: Xocolata amb estèvia


Porto uns dies que ni en Marc, ni jo, estem per escriure gaire, suposo que ja ho heu notat. Avui però, i amb l'excusa que feia bon temps i volíem anar a berenar amb ex-companys de l'escola que feia molt que no veiem, he anat a buscar un paquet de pa de motlle i unes quantes barres de xocolata.

Les xocolates Torras es fan des del 1890, i com diuen a la seva web, és una de les més antigues del país. Ubicada a Cornellà de Terri (a tocar Banyoles, si, aquell poble que té un estany molt maco que sempre surt a les foto d'en Tomàs Molina), fabrica de les millors xocolates sense sucre que podem trobar. El més sorprenent de tot, és que no es trobi fàcilment tota la gama que fan, per exemple, les que vaig comprar recentment, amb el nou edulcorant: l'estèvia. A la Viquipèdia, trobareu informació molt més detallada sobre què és, i a aquest breu article d'en Claudi Mans, una mica d'história de l'additiu E-960.


El primer que he obert, és el de mango. Suposo que per exòtic, o rar, aquests tipus de sabors m'agraden molt quan es tracta de provar coses, i en aquest cas, no m'ha fallat. La xocolata, potser massa negra per poder apreciar el mango. El mateix diria al plàtan. La maduixa en canvi, ni rastre del sabor de maduixa.


El segon ha sigut el d'avellana amb estèvia, i m'he fixat que l'avellana està ben trossejada i repartida, això és bo, perquè com a mínim, a cada mossegada, hi trobes uns trossets petits d'avellana, que vaja, és el que un s'espera trobar a una xocolata d'aquestes característiques. Dic jo.



La resta encara les guardem, i en farem una valoració més endavant. Després de l'experiència i de les opinions dels participants (bé, els hem obligat, no s'hi podien negar), crec que repetirem amb altres marques i mirarem de buscar detalls per fer una bona cata de xocolata.



I dues mini-notícies: Una imatge de les rajoles que podeu trobar a molts pobles de muntanya (dic de muntanya perquè és on encara hi ha masies que a la façana, han mantingut aquests "anuncis"). La segona notícia és que Candy Blog fa 8 anys: Happy birthday!

(Edito) Blog de Xocolates Torras.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Caramels farcits de mel Woogie

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit ), els que importa Arcor sota el nom de Misky , els francesos de Culture Miel ara tocaria una versió de l'est. El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honey filled . Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret. Woogie , és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz . Només cal veure la seva web per veure

Energy Pop de Cerdán

Ja fa molt de temps d'això, alguns potser no coneixíeu el blog encara, però Cerdán és una empresa de caramel amb pal, tipus chupa chups amb molta trajectória. Ho vaig comentar amb un xupa molt famós, el Conde Dracula , que porta xiclet a l'interior i avui, tocarà una novetat peculiar. No és peculiar el concepte energy , ni les versions de la cafeïna amb taurina que han tret empreses de dolços després del boom Red Bull, però si que ho és, dins del sector, tenir un xupa focalitzat només a aquest valor afegit. Amb un parell de cerques a internet, l'he pogut veure al costat de l' Hèctor Barberà , pilot de Moto GP . El sabor és acceptable, m'agrada el toc d'acidesa que  porta i el ginseng que hi han afegit. Comparant la Red Bull amb el xupa, amb el mateix gramatge, ens dona un producte ideal per aguantar un dijous universitari, una festa... o un matí tortuós de feina.

Palitos Oka Loka

Al desembre de l'any passat parlava de la colombiana Super i el seu Magic Mix , un sobre d'aquests que pal per anar llepant i fer servir com a eina per menjar la pols que hi ha al fons. Segur que n'heu vist perquè durant uns quants anys va ser molt popular i segur que ara també n'hi deu haver a les botigues. Que recordi ara mateix, l'última vegada que en vaig comprar tenia un peu com a caramel per enganxar-hi la pols. Molt curiós i higiènic, hehehe. Però si això de convertir-vos en un os formiguer no és el que busqueu, els de Super també tenen uns Palitos que són uns fantàstics i innovadors fideus de colors de poc més d'un centímetre en cinc sabors diferents que són gaire clars, menys el groc que és llimona... la resta crec que són sabors sud americans, tipus guaiaba , mango , etc. De nou, crec que l'envàs, la tipografia grafitera de la marca Oka Loka i la composició dels elements queda totalment relacionat amb el públic juvenil a qui va dirigit.