Porto uns dies que no tinc gaires ganes de fer res, i part de la culpa, la té un refredat que balla entre als límits entre la febre i el refredat. Però que no s'acaba de decidir. Mentrestant, jo ja em vaig proveint cada dia de caramels de mel i eucaliptus (vaig variant per no avorrir el sabor, no us passa mai?) que tinc per casa i ocasionalment, aprofitant que tinc el bloc per actualitzar, vaig a buscar a les botigues de dolços.
Entre les que he anat a buscar expressament, hi ha aquesta marca portuguesa que no coneixia: Lusiteca. Nascuda al 1968 a la ciutat de Mem Martins, ben a prop de Lisboa, ofereix una gama de xiclets, caramels i gomes que venen ganes de provar.
El que he provat de moment, són aquests Airz d'herbes i l'altre de mel i llimona. El primer que m'ha sorprès, és la seva forma quadrada que segur que molts compartireu amb mi, és la forma dels Halls. En aquest cas, trobar-me un caramel tan similar, i en un embolcall flowpack molt ben dissenyat (si, ha sigut un factor clau per agafar aquests i no uns altres), m'ha sorprès molt.
Començant a provar el d'herbes, he notat un "primer impacte" força rar, el sabor era molt subtil però alhora molt ambigu, fet que no em quedava massa clar què coi hi tenia a la boca. Abans d'acabar-lo, l'he tirat amb l'esperança que el de mel-llimona, fos més saborós. I en part si, la llimona tenia el punt d'acidesa que a mi m'agrada i el regust de la mel ha durant una bona estona després d'acabar-me'l. Pel que fa la textura, com la majoria de caramels durs (amb o sense sucre), al començament rasquen una mica, i després entren de meravella.
Entre les que he anat a buscar expressament, hi ha aquesta marca portuguesa que no coneixia: Lusiteca. Nascuda al 1968 a la ciutat de Mem Martins, ben a prop de Lisboa, ofereix una gama de xiclets, caramels i gomes que venen ganes de provar.
(Imatge actualitzada 06/2015)
Començant a provar el d'herbes, he notat un "primer impacte" força rar, el sabor era molt subtil però alhora molt ambigu, fet que no em quedava massa clar què coi hi tenia a la boca. Abans d'acabar-lo, l'he tirat amb l'esperança que el de mel-llimona, fos més saborós. I en part si, la llimona tenia el punt d'acidesa que a mi m'agrada i el regust de la mel ha durant una bona estona després d'acabar-me'l. Pel que fa la textura, com la majoria de caramels durs (amb o sense sucre), al començament rasquen una mica, i després entren de meravella.
(Imatge actualitzada 06/2015)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada