Passa al contingut principal

Mechlenbacher's Taffy


Tornem a Amèrica, aquest cop a El Paso de Robles, Califòrnia, on us presento els Mehlenbacher's Taffy (si ets dels que has llegit tres vegades el nom per poder-lo dir bé, benvingut al club). Uns caramels tous rarament coneguts aquí com a "taffy" i que tenen la particularitat que ho segueixen fent com anys enrere les empreses de caramels. Els que sou de Barcelona, ja coneixeu el furor de Papabubble (exportat a NYC i altres ciutats), doncs això vindria a ser el mateix, però amb caramel tou i amb una marca històrica.



Ho porten fent des del 1990, i podeu trobar-ne de centenars de sabors, fins i tot, crear el teu (amb una mínim de quilos). Jo només en tinc, i he provat, els quatre de la foto: Mint chocolate (Xocolata a la menta), Grape (Raïm), Strawberry Leomonade (Llimonada de maduixa) i Watermelon (Síndria).


Estèticament, tan la tipografia com la presentació, com també el to dels colors, són molt "retro" i lliga bastant amb la idea de voler recuperar una industria més artesanal i de proximitat en contraposició a les grans multinacionals. Si bé, qui acaba decidint una cosa o un altre és el consumidor final (i la butxaca). Tornant al fil de l'article, entrem a comentar els sabors que tinc:



- Xocolata a la menta: per mi, aquest sabor va tenir un boom sobretot amb l'Aftereight de Nestlè, desconec quan va entrar als supermercats d'aquí, però ja al 2005 corria per casa unes caixes que no passaven dels 5 dies, després ho vam deixar de consumir d'un dia per l'altre no-se-perquè. La qüestió és que empre que llegeixo el nom (o directament per referir-me a una xocolata a la menta, li dic After-eight, i llestos). En aquest cas la xocolata era pràcticament inexistent, però la menta es feina notar molt i refrescava prou bé. Nota: un bon producte per prendre a les tardes d'estiu.

- Raïm: després de la decepció que em vaig emportar amb el HiChew de raïm, el llistó per superar el sabor era molt baix, aquest taffy tampoc l'ha pujat gaire, així que de moment, segueix sent el meu "sabor maleït".

- Llimonada de maduixa: el segon millor de tots quatre, cítriquíssim (existeix? és per dir que és molt cítric) i molt dolç, pràcticament de llimona i segur que agrada a la mainada (i no tant).

- Síndria: el millor de tots, si bé és dels meus sabors preferits, crec que  posar el sabor així, subtil, lliga molt amb la imatge que transmet la marca. És, sens-dubte, el taffy-emblema de Mehlenbacher's.

EXTRA: l'entrada que va fer la Cybele May a Candyblog.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Caramels farcits de mel Woogie

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit ), els que importa Arcor sota el nom de Misky , els francesos de Culture Miel ara tocaria una versió de l'est. El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honey filled . Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret. Woogie , és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz . Només cal veure la seva web per veure
1 comentari
Més informació

Energy Pop de Cerdán

Ja fa molt de temps d'això, alguns potser no coneixíeu el blog encara, però Cerdán és una empresa de caramel amb pal, tipus chupa chups amb molta trajectória. Ho vaig comentar amb un xupa molt famós, el Conde Dracula , que porta xiclet a l'interior i avui, tocarà una novetat peculiar. No és peculiar el concepte energy , ni les versions de la cafeïna amb taurina que han tret empreses de dolços després del boom Red Bull, però si que ho és, dins del sector, tenir un xupa focalitzat només a aquest valor afegit. Amb un parell de cerques a internet, l'he pogut veure al costat de l' Hèctor Barberà , pilot de Moto GP . El sabor és acceptable, m'agrada el toc d'acidesa que  porta i el ginseng que hi han afegit. Comparant la Red Bull amb el xupa, amb el mateix gramatge, ens dona un producte ideal per aguantar un dijous universitari, una festa... o un matí tortuós de feina.
1 comentari
Més informació

Palitos Oka Loka

Al desembre de l'any passat parlava de la colombiana Super i el seu Magic Mix , un sobre d'aquests que pal per anar llepant i fer servir com a eina per menjar la pols que hi ha al fons. Segur que n'heu vist perquè durant uns quants anys va ser molt popular i segur que ara també n'hi deu haver a les botigues. Que recordi ara mateix, l'última vegada que en vaig comprar tenia un peu com a caramel per enganxar-hi la pols. Molt curiós i higiènic, hehehe. Però si això de convertir-vos en un os formiguer no és el que busqueu, els de Super també tenen uns Palitos que són uns fantàstics i innovadors fideus de colors de poc més d'un centímetre en cinc sabors diferents que són gaire clars, menys el groc que és llimona... la resta crec que són sabors sud americans, tipus guaiaba , mango , etc. De nou, crec que l'envàs, la tipografia grafitera de la marca Oka Loka i la composició dels elements queda totalment relacionat amb el públic juvenil a qui va dirigit.
1 comentari
Més informació