divendres, 29 de juliol de 2016

Positive energy bars de Rafael's

Bon dia, s'acaba el Juliol i jo marxo de mini vacances, no passa res, aquí ja he preparat entrades pels propers dies així ningú que queda sense una dosis d'article sobre dolços. Amb el d'avui, inaguro un país que no n'havia parlat fins ara: Israel.


Rafael's Healthy & Tasty és una petita empresa dedicada a la fabricació de productes naturals com barretes o boles de cereal. Els ingredients emprats son molt naturals i desprenen un aroma molt peculiar. La barreja de sabors i textura ajuda a creure's la idea d'un menjar acabat de collir de terra, i no exagero.


Com podeu veure, he optat per la versió de nous i gerds perquè últimament li estic fotent molta canya a aquest sabor: refrescant, toc d'acidesa adequada i un sabor molt accentuat. Podeu provar altres versions que fan: Xocolata i avellanes o Halva (un dolç que designa tota una família de productes de confiteria a base d'una pasta dolça, relativament densa que conté sempre mel o sucre i fruites seques senceres) amb dàtils i ametlles. Aquest últim potser seria la meva última preferència. Però aneu al gra, la barreta està molt bé, és una experiència molt bona però jo sempre em quedo amb molta gana després de menjar barretes d'aquestes. Potser pagaria alguna cosa mes per tenir una barreta més gran o... directament agafo un Twix, que seria l'oposat.


Altres productes de la petita empresa els podeu consultar aquí. Mentrestant, unes quantes imatges de la mini empresa en ple rendiment. Fotos de Israel Exporter.



dimecres, 27 de juliol de 2016

Pastilles de goma sense sucre i stevia de Läkerol


Encara que sembli molt gran, la caixa de Läkerol és relativament petita. Uns cinc centímetres i mig d'alçada i quatre i mig d'ample la fan molt portàtil, fins i tot, diria que pel seu reduit tamany, la fan més "cuqui" i desitjable. Però no és pas l'únic envàs de l'empresa Sueca, ja fa temps que els anava al darrera... la raó? Els dissneys de les caixetes antigues que vaig veient a alguns Flickr i les versions que estàn fent de les noves. Genial!


La goma de dins és molt similar a una lent ocular. Per darrera té aquesta forma conca que reforça la sortida amb força de la lletra "A" de la part frontal. (Metafòricament podria ser un crit tipus "Aaaaaaa!", i tindria lògica, ja que la imatge de l'empresa és: Läkerol, makes people talk). La paraula Läkerol prové de la paraula Läka, que vol dir cura (de curar, no de persona al servei de l'esglèsia) en suec. I no vegis el que cura la gola amb aquest mentol que porta


De sabors en teniu per donar i per vendre, encara que jo hagi començat per el clàssic d'eucaliptus la versió de Maracujá, Kiwi, Vermell i picant o de Gerds, em tiren molt més, però ja hi haurà temps de provar-los tots. La llista completa de sabors la podeu trobar a la Wikipedia, on també explica que Adolf Ahlgren decideix emprendre aquesta aventura amb pastilles de goma aràbiga al 1909. Avui dia, tota una marca de referència a Escandinàvia, Suïssa, Països Baixos, Bèlgica, Singapur i Hong Kong.

dilluns, 25 de juliol de 2016

Pastilles de menta Vichy

Inventat pel químic francès Jean-Pierre-Joseph D'Arcet, aquestes pastilles són tota una institució a França. Els inicis d'aquesta pastilla curativa que contenia tots els beneficis de l'aigua termal de Vichy (al cor d'Alvèrnia) daten el 1925, però no va ser fins al 1856 que pren la forma octagonal tan característica.


Fins al 1914, les pastilles comprimides amb un toc de menta van ser objecte de desig de l'aristocràcia francesa, per tant, es podia considerar un producte high class, fins que el 1914 va començar a deixar-se veure a les farmàcies i botigues on la gent els podia aconseguir com a aliment de confiteria. Actualment, en mans de la multinacional Mondelēz International via Kraft Foods, es troba al lineal dels mercats de la manera que ho podeu veure a les imatges, amb tres sabors naturals: el de menta, els d'anís i llimona i una versió més lleugera sense sucre per diabètics o persones que no volen afegir més sucre a la seva dieta.


A mi sincerament, després de provar cada comprimit de menta anglès que quasi em gela la gola, les pastilles de Vichy és el més inofensiu que podeu trobar. Per refrescant i curatiu, abans agafo un caramel de menta tipus Mental (o una versió més assequible a la meva butxaca). Tot i així, agraeixo el regal i les he menjat a gust perquè en el fons, són bones. Però si us plau, no em veneu les propietats curatives dels banys termals o acabaré bevent aquella aigua enllaunada de Vichy Catalan.

dijous, 21 de juliol de 2016

Caramel farcit de crema de cafè de Barnier


Caramels farcits! No feia res, no, que no en parlàvem (Woogie, Culture Miel, Misky, Nimm2, Gerio o Sallos, per anar refrescant la memòria). De fet, no m'esperava que aquest ho fos fins que l'he menjat. Amb un format més petit del que estic acostumat i un paper que recorda molt aquest primers mapes de les Amèriques i l'estètica que envolta tot el que està associat amb el descobriment del Nou Món.


I el caramel de cafè què Joan? Doncs ep, molt bo. Una gran sorpresa i crec que sí que repetiria. No tinc caramels farcits amb què comparar-ho, però de cafè recordo especialment els Kopiko i crec que estarien dins el grup de caramels que agafaria sovint. Si bé, el caramel indonesi és molt top i costa destronar-lo, sempre és bo anar provant d'altres de cafè per trencar la rutina.


Barnier? No em sona gens... Rondava l'any 1885 quan els germans Pierre i Marius Barnier varen crear la marca "Bonbons Suisses" seguint la manera suïssa de fer confits tradicionals. Cinc anys més tard els dos germans passen a anomenar-se "Bonbons Barnier" i poc després ja treuen al mercat el primer caramel embolicat. Avui dia l'empresa produeix anualment 500 tones de caramel a Rouen, a la capital de Normandia.


dimecres, 20 de juliol de 2016

Fudge's de Lonka

Feia temps que no parlava de toffees i fudge's. Abans d'avançar, només matisar que si no vaig errat, el Toffee és un caramel tou fet amb sucre (excepte si són sense sucre) i mantega (o similar), el Fuge, és molt més tou que el toffee perquè a més a més del sucre i mantega s'hi posa llet. Això i algunes petites variacions en la fabricació el fa cremós i agradable a l'hora de menjar. Per toffee's entenc els farcits de Milka, el Cremoso de Gerio o els rodons de Walker's Nonsuch.


Doncs per això els Lonka o la barreta sueca de Herrgårdstoppen AB són productes que recomano moltíssim. Com a mínim, s'han de provar. Els Lonka, a més a més, no tindreu cap problema ja que compten amb una distribució força present a tot arreu de l'estat español. Els Fudge escandinaus ja els haureu de buscar més.


Segons la pàgina de la marca, Lonka prové de les paraules London Caramel Works, i va ser un negoci familiar primer a Breda (als Països Baixos, no al Gironés) al 1920 i posteriorment a Essen (Bèlgica) que es dedicava al toffee i als caramels durs. Al 1997 la va comprar la familia De Bock, convertint-la en una empresa més internacional i ampliant els productes com el Fudge. L'empresa torna al país d'origen però a la ciutat de Roosendaal amb el nom de Locawo B.V. i pocs anys després (bé, l'any passat) va ser adquirida per el grup escandinau Cloetta (els de les barretes Tarragona, recordeu!), donant ara la marca un suport visual, distributiu i financer increïble.

dilluns, 18 de juliol de 2016

Magic carpets de Fini

Divendres passat vaig fer l'entrada número 500. No tot són dolços o salats, però déu ni do, ni jo creia que aguantaria tan fent-lo. L'experiència m'està agradant i espero seguir uns 500 productes més, pel cap baix! hehehe Tot és seguir un ritme còmode i no descartar cap dolç.


Avui tenim unes catifes màgiques. Les Magic Carpets de Fini tenen aquest ratllat d'arc de Sant Martí molt curiós i que d'entrada m'ha agradat molt. Dista força de les llengües normals de colors plans que hi havia fins ara, i és, bàsicament, el mateix tallat a trossets. El punt d'acidesa és molt alt, potser massa i tot (i us ho dic jo, que m'encanta l'E330!), per tant, els que no sou gaire d'àcids eviteu-lo perquè us deixarà la llengua feta caldo.