divendres, 1 agost de 2014

Waffle de caramel i xocolata

Si el mes passat vaig parlar dels Kastner, avui us parlo d'un waffle més original, farcit de caramel i banyat per una cara de xocolata. La xocolata és bona, negra i acompanya molt bé la resta de sabors del waffle.


El caramel potser és el punt baix de tot plegat, més aviat una decepció, doncs esperava un bon farciment per acompanyar la galeta, si més no, que li dónes el sabor explosiu.


El waffle de 40 grams va embolicat individualment en un flowpack que porta imprès un molí i dos joves (un noi i una noia) amb vestits tradicionals. Desconec si són tradicionals de Niš (Sèrbia), d’on prové l’empresa Benlian Foods, però segur que ho són d’’Holanda i Bèlgica, on ja he tingut la sort de veure’n en persona.



Benlian Foods és també fabricant dels Rocky Rice (si, he fet servir el buscador del bloc perquè no me'n recordava… tres urres per l’inventor dels hastags!)

dimecres, 30 juliol de 2014

Kinder Happy Hipo

Michele Ferrero, l’home més ric d’Itàlia amb un patrimoni de 19.000 milions de dòlars i Ferrero. L’empresa agroalimentària fundada per Pietro Ferrero (va morir en un accident de trànsit el 2011) va néixer el 1946 a Alba, Piamonte (Itàlia) i és la tercera productora europea de dolços i la sisena del món en dolços i xocolata.


No us equivoqueu, Ferrero no és només aquella bola daurada… és Nutella, és Mon Chéri, Tic tac, els Duplo i tota la família Kinder: Kinder sorpresa o el que ensenyem avui, el Happy Hipo.


Envasat dins en un flowpack amb finestreta per veure el producte de l’interior, tenim el cap d'hipopòtam submergit en uns grans de sucre blancs que m’han deixat la caixa de llum feta una merda, hehehe. Gràcies aquesta forma de la galeta, en tres boles unides de costat, la seva partició és més senzilla i permet fer un tall sec per veure de què està farcit.


Oh, deliciós, una crema de llet (13% desnatada en pols + 7,5% sencera en pols) i avellana (12,5% deu ni do) m’ha deixat la boca cremosa i d’un sabor increïble. Es nota la mà de Ferrero. En provaria moltíssims, i tindria el rebost ple d’ells si no fos massa car pels 20,5 gramets del producte. Em surt molt més econòmic comprar la caixa de boles i menjar-me-les totes d’amagat.


Si us interesa, vaig comentar els Nocilla Sticks fa poc, també del grup Ferrero, qui fa poc formava part del grup Nutrexpa però sembla ser que s'han dividit el negoci. Tot està un xic verd encara i caldrà veure què fa l'empresa un cop torni la demanda dels dolços i xocolata al setembre.

dilluns, 28 juliol de 2014

Werther's Original

Si a principis del mes passat vaig parlar de l’assortit, poc habitual a les nostres botigues (fins i tot supermercats), avui toca a la gallina dels ous d’or: el Werther’s Original. Delícia pel paladar.


Cremós, de textura fina i amb un sabor de mantega molt bona. És dels pocs productes que poc hi tinc a dir. Val la pena provar-lo? Ja tardes! De debò no té res a criticar? Deixant de banda que és una mica enganxós a les dents, no. Si trobes que és enganxós, sempre pots provar de llepar-lo com si fos un caramel, o provar els nous caramel crème.


diumenge, 27 juliol de 2014

Gomelitas de Fiesta

Mai m’havien enredat tant amb tant poc. Fiesta, coneguda pels Kojak i piruletes amb forma de cor del mateix sabor (i que es mereixen una entrada aviat!) m’ha colat aquestes Gomelitas dures, seques i de dubtós sabor. Un cop de puny al fetge sense avisar.


Amb l’ajuda de la pàgina web i mirant a contrallum les gomes, he anat intentant saber els sabors que tenia: de maduixa cap, de préssec tres (tot i que no n’estic segur que tingués sabor de préssec, en serio), de llimona i pinya una de cada. El millor d’ells? Cap.


La peça petita i prima amb molt de paper i uns llaços excessivament llargs donen una sensació que el producte és molt residual i que en certa manera, m’estan venent gat per llebre. Només els he trobat, per pura sort a una botiga, tipus “tot a 100” a Sabadell. Potser, si els trobo visualment més atractius i tous (sobretot això: tous), els dono una segona oportunitat. De moment, es poden quedar a l’infern.


Als anys 40, l’empresa Ponce Industries de la ciutat de Ponce (Puerto Rico) va adaptar la seva producció de sucre refinat per crear productes amb ell, i com no, caramels. Aquesta evolució de l’empresa va convertir Ponce Industries a Ponce Candy, qui el 1946 van fundar, amb l’ajuda d’una empresa Americana de piruletes: Charms blow pops, una empresa a Veneçuela… que anys després es convertiria amb la que avui coneixem com Fiesta C.A. Charms, més endavant, serà comprada per Tootsie Roll al 1988, fabricant també del toffee de fruites Frooties i que vam comentar aquí.

Fàbrica de Fiesta a Madrid, foto: Google+

Fou quasi 20 anys després, el 1965, quan Ponce Candy i José Ángel Mayoral Ortiz (Arquitecte), van decidir muntar una altra empresa, aquest cop a Alcalá de Henares (Madrid). Per acabar la història, i com a tall d’anècdota, es veu que la paraula piruleta prové de la necessitat d'anomenar el “caramel amb pal” d’una manera més senzilla, igual que a Veneçuela s’anomenava chupeta o paleta a Mèxic, per al mercat espanyol es va decidir la paraula piruleta. Un exercici de naming, molt encertat. Podeu trobar la història íntegrament a la web de Fiesta, en castellà.

divendres, 25 juliol de 2014

Trolli Saure Glühwürmchen (Cucs àcids)

Avui parlarem de les gomes Trolli, és una bossa de la fira ISM 2014 (podeu veure la foto a l'stand aquí) que he anat arrossegant per si ho podia comparar amb un altre marca, com Haribo o Fini... Però res. Al final els Cucs Àcids (Sour Glowworms) es queden com estan, en aquesta bosseta de mostra.


La bossa inclou uns mini cuquets força àcids (sabeu les rajoles aquestes vermelles picants i àcides? Doncs al mateix nivell, boníssim!) El que no he notat massa diferència és en els sabors, crec que només hi ha combinació de colors, però el sabor és el mateix. De fet, crec que és el primer cop que MÉS BEN IGUAL si té diferents sabors o no, és bo i m’he menjat la bosseta com un golafre: en 5 minuts.


Trolli, és una marca de l’empresa Mederer GmbH. Empresa fundada al 1975 a Fürth, Alemanya i ven a més de 80 països. L’empresa és tan gran que té quatre fàbriques a Alemanya, una a la República Txeca, una a Xina, una a Veneçuela i, per descomptat, una al poble de Paterna (País València). Els productes més consumits són les anelles de poma, de préssec i els mini burgers (tot i que, personalment, les mini hamburgueses m’agraden més les de Gummy Zone, sobretot la versió àcida).

dimecres, 23 juliol de 2014

Xiclet farcit Zoah! de maduixa

I després dels caramels sense sucre Geriovit, torno a treure el tema dels xiclets farcits. Amb la tradicional forma de meló, i amb una mica més de farcit que els últims xiclets que he comentat, els Zoah! de maduixa són tota una sorpresa.


Textura acceptable i sabor que es veu potenciat quan el farcit toca la llengua (abans, res de res). La durabilitat del sabor, però (el gran tema) és, com ja és habitual: curt. Això vol dir que en 3 minuts només tinc una pasta rosa pàl·lida a la boca que vaig mastegant sense raó aparent fins que l’acabo entaforant al fons d’una paperera.


Els xiclets Zoah! (amb signe d’exclamació al final) són propietat de Docile, una empresa familiar brasilera especialitzada en la fabricació de pastilles, actualment de les més grans d’Amèrica Llatina i segona en la fabricació de gomes. Des del 1991, quan els germans Heineck van començar la seva producció de dolços a Rio Grande do Sul, l’empresa ha anat incorporant noves línies de dolços que l’ha convertit en tot un referent al Brasil i al món, arribant a produir 1,5 milions de quilos mensualment i una nova instal·lació al Nordest del país (a Jaboatão dos Guararapes). Una empresa que, com moltes empreses Llatinoamericanes, puja com l’espuma.

dilluns, 21 juliol de 2014

Geriovit plus: fruites àcides

I sense marxar gaire lluny de Saragossa on ho vam deixar a l’última entrada, anem a Girona on l’empresa Gerio fabrica els Geriovit Plus, uns caramels sense sucre a base de maltitol i sense edulcorants artificials.


He trobat aquests 4 sabors: Cirera, Meló, Llimona i Mandarina. He de reconèixer que són bastant atípics… meló i mandarina? what? Però ei, boníssims tots, punt d’acidesa espectacular i de sabor molt intens per un caramel sense sucre (potser aquest és el “punt Plus”).


El primer que he provat, el de Meló (per això de pot comú, ja sabeu) és espectacular. El regust que deixa no és aquell típic dels cítrics, sinó que ens trobaríem en un entremig entre els molt i poc refrescants.


La mandarina és l’altre sabor que no m’esperava, una taronja o fins i tot un mango és el més utilitzat en el color taronja, però mandarina és tota una sorpresa. El sabor és bo, no tinc amb què comparar-ho… t’agrada la mandarina? Doncs si, ho és i és bo.


La llimona o “lima limón” si que és cítric, ostres, però dels forts. Ja està bé que hi hagi sempre una “bomba” d’aquestes explosives a les mescles de sabors. Però més de dos d’aquests quasi que no. Hehehe.


El de cirera o “cereza guinda” és potser el sabor més suau de tots, i el que queda marcat a la gola, dels quatre caramels, el que no m’acaba de fer el pes. Potser haver provat els altres tres era deixar el llistó massa alt, o el fet que al de cirera no notés gaire l’àcid respecte als altres també hi ha influït. Tot sigui dit, em sembla una combinació de sabors i mida de caramel molt maca i bona. Per uns caramels sense sucre què més voleu!

Interior fàbrica Gerió en funcionament / Foto: Xavier Pi a Via empresa

Geriovit és una marca de Configirona, tot i que l’he associat amb Gerio per la semblança del nom. En fi, que Configirona, d’origen Gironí, produeix des del 2011 a una nova fàbrica amb molta més capacitat a Bonmatí (La Selva). Aquest any, a banda de complir els seus 75 anys, ha entrat al món de les gelatines a base d’Agar-Agar i ho ha fet amb tres línies: jellies amb un 25% de suc de fruita natural, uns jellies sense sucre amb stevia i una jellies de mal, tots ells amb el gelificant vegetal Agar-Agar.