divendres, 17 abril de 2015

Halls vita-c de sabors cítrics

Explicar-vos l’empresa Halls és com explicar-vos què és Nike oi? Bé, deixant de banda que facturen uns 11 milions d’euros, els caramels balsàmics quadrats més coneguts de Mondelēz International han tret una versió de caramels individuals.


Tant per fora com per dins, crec que s’allunyen de la visió de la marca. Ja va passar quan van treure la família XS, algú n’ha vist més? A mi m’està costant força, sobretot perquè busco els XS de síndria i no hi ha manera. Amb la nova família de caramels balsàmics embolicats de manera individual crec que anirà una mica pel mateix camí. Es poden trobar en quatre sabors diferents: eucaliptus mentolat, regalèssia, extra fort (mentol?) i els que m’han semblat més adequats pel meu gust, el de “sabors cítrics”.


Com són? Doncs tenen un paper maco, sense brillantor (mate) i uns colors apagats que li donen un toc “old school”. Una manera de donar a entendre que és una fórmula molt antiga i natural. El caramel de l’interior porta un H gravada que de seguida l’he associat amb la R que porten gravat els caramels balsàmics Ricola, no se quan tardarem a veure altres marques gravant l’inicial als seus caramels, segurament poc. Hehehe. El sabor és bo, com el que podem trobar als caramels quadrats i tenen el petit toc balsàmic habitual als seus caramels. Crec que és un bon producte però no m’aporta pràcticament res més que el que puc trobar a un altre caramel cítric sense sucre d’una altra marca.

dimecres, 15 abril de 2015

Shigekix de raïm

Ja puc tornar a carregar-me els porus de la llengua a base de gomes! Visca! Després d’acabar-me l’última bossa, estava esperant molt ansiosament que m’arribés el paquet-amic del Japó amb un sabor nou dels Shigekix. Són la bomba, boníssims, vull que en facin aquí, ja!


Però probablement deu passar els límits d’acidesa fins a l’estratosfera, llàstima. Ho seguirem comprant per correu doncs, i així de passada, em sento un addicte a un àcid únic i molt difícil d’aconseguir, hehhehe


I què tal aquest nou sabor de raïm? Doncs com que fa molt que no en menjava i recordo vagament el sabor de soda de l’anterior, he de dir que segueix sent un sabor magnífic. Bo i combina molt bé amb l’acidesa. No recordava però, la duresa de la goma. Llepant-los de fet, duren més, així que és una alternativa molt recomanable a l’hora de consumir els Shigekix de UHA.


dimarts, 14 abril de 2015

Nougat tendre de Monbana

Avui us recordaré els torrons, ja em sap greu que no en sigui època, però crec que els d’avui són els dels productes que deixen de formar part dels dolços de temporada i passen al grup de dolç turístic o de tot l’any. És el cas del nogat tallat i envasat en petites peces d’uns 10 grams.


Recordeu els Vital de Bèlgica? Els vaig comentar aquí fa poc menys d’un any i seria per mi, el producte germà del nogat de Monbana. Si bé, Monbana és més coneguda per la seva xocolata, crec que aquesta peça semi tova i amb cruiximents molt agradables mereix una certa atenció. Com a petita “pega”, crec que falten més ametlles per acabar de tenir un percentatge equilibrat de massa i fruits secs.


dilluns, 13 abril de 2015

Sakuma ichigo o 佐久間ドロップ

Avui tornem al Japó, a parlar de dues empreses de la mateixa família però rivals entre elles, i si, amb el mateix nom: Sakuma Seika VS Sakuma Seika, i les dues fundades al 1908 sota el nom de Sakuma SoJiro. Tot un caos… intencionat? No ho tinc clar. L'historial d'una d'elles deixa entreveure que un dels fills del fundador decideix fabricar caramels pel seu compte. Però amb el mateix nom? El domini d’internet ens dóna la diferència: el .co.jp és la Sakuma més tradicional, que fa uns caramels tradicionals conservats en llaunes d’aquells temps. Sakuma, amb el .com, és l’empresa que fabrica els  Ichigo milk, els caramels que avui us ensenyo.


No són cap meravella, els 佐久間ドロップ o サクマドロップ són caramels durs amb un lleuger farcit més àcid… res, no en feu cas de la imatge de la bossa on anuncia un farcit meravellós. És un caramel de maduixa normalet i poc dolç comparat amb els caramels que es fabriquen localment. Ja he explicat moltes vegades que en àcid o dolç, els asiàtics són molt superficials, aquí també som uns salvatges… he acabat provant coses àcides que m’han fet plorar a llàgrima viva.


Els caramels tenen la seva gràcia que recorden molt aquí als Smint, que crec que són els únics que de moment s’han quedat la imatge del caramel triangular. Coneixíeu abans d’aquests Sakuma, una marca que fes caramels triangulars? Doncs ara ja en teniu dues, tot i així, fareu bé d’anar a provar alguna altra cosa. Com a mínim, dins que no millorin això.


divendres, 10 abril de 2015

Fascini: The original sour power

Fascini és una altra marca que estava present a la fira ISM (vaja, que ja veieu que la fira és la crême de la crême del dolç). Situats en un estand molt gran amb els productes que anaven desfilant sobre una cinta transportadora, similar a la que podeu trobar als restaurants asiàtics d’aquí. (Podeu veure l’estand aquí).


La mostra que tinc per ensenyar-vos són trossets de tires (ells en diuen cinturons, uffff), de diferents colors i sabors amb un toc d’acidesa molt i molt emocionant. L’acidesa queda lluny de la bomba japonesa Shigekix però ja us aviso que aquest tampoc us deixa indiferent. Els sabors molt encertats per part meva, sobretot els de síndria i poma (espectaculars), potser el pitjor és el de maduixa, i el que passa sense pena ni glòria seria el de cola. Els colors, com podeu veure, són així d’apagats, segurament per l’efecte dels dos àcids que porta: el màlic i el cítric (a més a més de la dextrosa). Una delícia pels amants de les cintes àcides.


Fascini és una empresa Holandesa, fundada el 1910 per Josef Langenberg (un nen adoptat per la família Fassin) i dedicada a altres negocis fins als anys 30, quan van començar a fabricar productes de regalèssia: els famosos Katjes en forma de gat (vegeu imatge). Més endavant, l’expansió va ser un no parar, introduint constantment productes que la gent demanava i aconseguint una gran acceptació per part dels consumidors. Tres hurres per ells!

dimecres, 8 abril de 2015

Mini cow tales

Tornem a la llista de productes de la fira ISM del 2015 que es va celebrar a Colònia (Köln) a principis de Febrer. Avui és el torn d’un producte que m’ha enamorat a la primera mossegada, els Cow Tales (cues de vaca).


Aquest dolç entraria tipològicament dins el grup de toffee’s rodons. Té una llargada d’uns 6 centímetres i va farcit de crema de llet. Boníssim, i encara que ho pugui semblar, no és molt dolç. Segons l’empresa americana que el fabrica: Goetze, és una versió allargada dels Caramel Creams, un producte que fabricava abans del 1984, quan va decidir canviar-ho per les Cow Tales. Estan disponibles de dues llargades, la mini (que ensenyo a les imatges) i la més llarga, molt similar als “stripes” àcids que hi ha a les botigues. Els sabors disponibles, a més a més del clàssic de vainilla són els de xocolata, poma i maduixa.


Goetze (pronunciat com Gets) és una empresa ubicada el 1895 a Baltimore (Maryland, USA) i especialitzada en productes a base de caramel, tot i que els inicis amb August Goetze i el seu fill era més aviat una fàbrica de xiclets. Avui dia, és el torn de la tercera generació de la família Goetze de seguir tirant endavant l’empresa.