dissabte, 20 setembre de 2014

Barreta de Milka amb avellanes i caramel

No sé com m’ho faig, però sempre acabo amb una d’aquestes coses amb llet a les mans… Avui però, m’he fet gràcia les “avellanas enteras”, no sabeu la gràcia que m’ha fet llegir-ho… així que “enteras” eh? Ara ho veurem…


Ja coneixeu la meva fascinació per la xocolata amb llet… ho vaig deixar més o menys clar amb els petit écolier o els Huesitos (ara en mans de Chocolates Valor). Aquesta barreta segueix la línia deliciosa… un farcit de crema airejada d’avellana amb… caramel? Avellanes senceres? Bah! Si no fos pel bon gust (i regust) del farcit interior, no valdria res. Un despropòsit de barreta.


Se salva el disseny de l'envàs. El clàssic i inconfusible color de Milka amb el producte partit amb el qual suposadament hi hauria de trobar a dins. Però ja es sap que aquestes coses, i més provinent d'una gran multinacional com Mondelēz International, els que han fabricat i ideat el producte de dins difereix molt de l'equip gràfic i de màrqueting que hi han treballat.

dijous, 18 setembre de 2014

Smint XL Mints


“Tres vegades més gran que els originals”. Així venen els italians de Perfetti Van Melle els nous Smint XL Mint enllaunats en uns pots de cinquanta unitats cada un. Menta “ultra-refrescant”, menta “verda”, maduixa i regalèssia són els primers sabors que han sortit, i el de menta és el que em va fer més el pes.


Realment molt grans, i quasi al nivell dels caramels de mida mini, però perdent una mica el sabor que en els originals. Hi ha més “massa” de producte, però la sensació posterior al menjar és la mateixa, duradora però si deien que era tres vegades més gran…


En el fons és Smint, una bomba de sabor que destrossa l’alè del menú de dinar (excepte si el menú és una calçotada o carn a la brasa amb allioli, llavors no tens cap remei). M’ha agradat el color pastel d’una part de les pastilles i el relleu triangular de l’altre. Li dóna un toc de “droga de disseny” que potser no l’hi veu tothom. Potser només l’hi veig jo. Jo què sé. En el fons no és intencionat. (oi?)

dimarts, 16 setembre de 2014

Móres vermelles i negres

Les móres de goma, és de les coses que sempre he anat menjant de forma regular. Quan faig les meves pròpies bosses a granel, no hi poden faltar les rajoles àcides, les claus i les móres.


Aquest costum, m’ha portat a provar molts tipus de mora, de dolentes i de molt bones (i que forces vegades costen de distingir bé les bones de les dolentes). El que no havia fet mai és comprar la bossa del supermercat, i com que al bloc m’agrada tenir-ho tot al més ben etiquetat possible, he decidit començar avui a fer-ho més sovint.


Els primers han sigut Fini, líders del mercat espanyol en fabricació i distribució de gomes (segons dades fins al 2013), i els seus Jelly Berries, unes móres molt bones i que les col·locaria a la part de mores que consumiria regularment. N’he provat de millors, però les que fabrica Sánchez Cano a Molina de Segura (Múrcia) em semblen prou dignes per recomanar-les a tothom a què les provi.

dilluns, 15 setembre de 2014

Nutella & Go!



Avui em salto les normes per informar que ja es pot trobar els packs de Nutella & Go! als Estats Units. I que, segons HI Consumption, també hi ha la possibilitat de comprar caixes de 12 unitats cada una a Amazon.



dissabte, 13 setembre de 2014

Jelly i caramel de Cocon

Avui he vist uns caramels i gomes per casa. No se qui els ha dut, però tenen la pinta del fet que arreplegats d’algun lloc, segur. Visualment no crec que ningú de casa hagi comprat aquesta cosa tan kitsch (ep, potser si…)


Al que anava. Un és una goma en forma de cor, de taronja i molt similar al Kasugai que vaig comentar fa dos anys. Al tractar-se, ambdues, d’empreses asiàtiques, la meva sensació és que són competència: tenen forma de cor, són molts cops de taronja i porten suc (i en donen constància efusivament perquè n’hi deu haver que no en porten). Bé, en comparació al Kasugai, aquest és vomitiu. Ho sento però la taronja no s’aguanta per enlloc i la textura és enganxosa i molt dura a l’inici, res a veure amb una goma gelatinosa o de pectina.


L’altre producte és un caramel, de pinya, un sabor un poc comú i que m’atreia bastant provar-lo. És passable, força millor que la goma de taronja però tampoc m’ha impressionat molt. Tot plegat potser estic següent molt estricte amb la valoració. No se pas les voltes que deu haver fet per arribar fins aquí un producte de Malàisia, però ara mateix, de Cocon, no tinc pas ganes de provar massa res.


Cocon, com he dit, és una empresa de Malàisia, concretament es diu Cocon Food Industries Sdn. Bhd. i la seva web no funciona, s’ha perdut (ups), així que he anat traient informació de les diferents botigues online que tenen els seus productes. És una de les grans empreses asiàtiques en producció i exportació de productes dolços: jellies, púdings i gomes. El seu producte estrella és el púding amb nata de coco, com el que podeu veure a la foto de sota (cortesia d’Amazon):


divendres, 12 setembre de 2014

Electro, els xiclets hirbabuena de 5

Si ahir vau a anar a la "V", avui estareu esgotats. Jo, més tard del normal, us presento els "5", els xiclets de Wrigley pel mercat jove-adult. Amb un nom de sabor tan catxondo com Hirbabuena, o sota un de més "emocional i vibrant" com Electro, Wrigley m'ha sorprès.


Si bé no són cap novetat, ni he descobert res que no hàgiu vist al supermercat o benzinera habitual, jo no els havia agafat mai perquè de lluny, em semblava el típic producte que no val res a escala de sabor però que tenen un departament de disseny molt ben parit i que havien fet una gran feina per maquillar el producte.

 

Error, el xiclet és molt bo, refrescant i amb una goma masticable molt esponjosa. La seva durabilitat és major als que havia comentat aquí i a més, deixa un regust "mentolat" al coll durant una bona estona. Un orgasme de xiclet vaja. Ei, però no és conya, estan a anys llum dels Mentos, els Orbit (bé, aquest encara estan al mateix alt nivell) o els Vivident que vaig comentar fa un temps al blog. Fixeu-vos també en el petit detall d'obrir i tancar la caixa, un petit plec, subtil i eficient... què més voleu?

 

dimecres, 10 setembre de 2014

Tirol de crema de llet i vainilla

Ja he comentat vàries vegades els Tirol (チロル), els bombons aquests japonesos que cada any sorprèn amb una dotzena de novetats i sabors estranys per nosaltres. Els de moniato o te verd en són alguns.


El d’avui, és un altra raresa: gelat cremós de llet i vainilla. El gelat de llet és el mantegós, el que té un alt contingut de greixos i és boníssim. A la web de Snack Love en diuen Jersey Milk, precisament, perquè provenen d’aquest tipus de vaca que porten el mateix nom: vaca jersey. Originaries de les illes de Channel, que conformen l’estat independent de Jersey però sota domini del Regne Unit. Bé, prou història, teniu la Wikipedia per adormir-vos llegint.


Els Tirol en qüestió incorporen a més a més, petites boles d’arròs que li donen un toc cruixent durant el menjar. He de confessar que és tot plegat és una combinació de sabors molt bona, si bé, poc adequat pels que patiu colesterol. De totes maneres, un no us farà mal…


La imatge que l’acompanya, és el que també he presentat vàries vegades al bloc: en Kumamon (la mascota de la prefectura de Kumamoto(熊本県)). Podeu recuperar l’article dels Puccho d’aranges aquí i saber-ne més de la mascota.