divendres, 22 de maig de 2015

Pictolín masticables


Caramels tous, si no són els de Morinaga, em costa molt agafar-ne. Suposo que deu ser que m’he acostumat massa bé. Intervan, molt coneguda pel seu caramel “café dry” o els Picolín masticables sense sucre que vaig comentar fa un any, també fa aquests masticables amb sucre.


Us diré que dels tres sabors que ha provat (i perquè no n’hi havia més. Segurament, perquè algú que li agradaven molts els altres sabors es va posar a agafar-ne com un boig a la botiga i en va deixar sense). I jo feliç perquè em pensava que era una mescla “rara” que havien tret. Doncs bé, a més a més de la pinya, la llimona i el plàtan, també podreu trobar els Pictolín de taronja i cirera.


Dels tres, la llimona i el plàtan m’han semblat molt sonsos, però el de pinya és boníssim. I això que la pinya no és que m’entusiasmi massa. Al començament és molt dur (ja és normal en aquests casos) però de mica en mica s’estova, que també és el més normal, fins que es converteix amb una goma tova força enganxosa que s’acaba enganxant força als queixals. Pel que fa la textura, és un xic rugosa, però a mi ja m’agraden així, quan les pastes aquestes són molt fines no duren res a la boca i els acabes engolint sense pensar. Conclusió, un toffee de fruites que no està malament, però prefereixo la versió sense sucre, més suau i cremosa.


dimecres, 20 de maig de 2015

Original Dar-Vida nature

Si sou persones de muntanya i no us agrada aquesta mena de preparats gelatinosos que fan augmentar el rendiment del teu cos, potser us agradarà les galetes Dar-vida. Galetes cruixents amb un 88% de gra de blat, molt saludables i riques amb vitamina B1 (Tiamina).


Deixant de banda el sabor, és una bona galeta que serveix tant per berenar com per snack. Poseu-hi formatge fresc a sobre i una mica d’orenga i ja teniu què picar abans de dinar o sopar. Tot un encert i més saludables que les torrades que venen a la majoria de supermercats.


El 1937, a la localitat de Grosshöchstetten (al Cantó de Berna, Suïssa), Grieb & Co. van iniciar una petita producció industrial de galetes, especialment, d’aquestes integrals que es venien en exclusius llocs dietètics. Els lligams entre els productes de Dar-Vida i el muntanyisme ja són ben presents des del començament: el 1956 l’empresa va formar part de l’expedició a l’Himalaya. El seu creixement va ser continuat fins al 1963, quan va ser adquirida per HUG, una altra empresa suïssa que s’encarregaria més endavant d’automatitzar quasi la totalitat de la seva fabricació.


dilluns, 18 de maig de 2015

Yoyo jelly de maduixa


Hi ha productes que es fan estimar. Els asiàtics en són experts en seduir els infants occidentals amb els seus dibuixos kawaii, i els jellies Yoyo no en són cap excepció. Més conegut per ser on les nenes de Sant Cugat van de vacances, Tailàndia és seu també de l’empresa United Foods, fabricant també dels Gap (una mena de pals Mikado o Glico) que ja en parlarem un altre moment.


Els cors d’avui, tenen la mateixa gelatina que els Yoyo de taronja que vaig comentar al febrer. Aquesta vegada m’ha agradat més, doncs, el sabor era molt més bo que l’anterior. El color també és molt més viu i sí, el paper m’ha agradat més que la serietat de l’anterior. De nou, crec que és un bon producte a tenir en compte pels que sou més llaminers.


divendres, 15 de maig de 2015

Galetes farcides de caramel

Ja fa més d’un any us vaig parlar de les Vivani pasta, unes galetes farcides similars a les Pim’s, bé, similars a moltes que han sortit ara que segueixen la mateixa estructura: galeta, farcit gelificat i banyat de xocolata.


En el cas de les galetes de l’empresa turca, Tayaş, la xocolata és “compound”. Què vol dir? Doncs que és un substitut més econòmic que la xocolata que fan servir altres marques. És una mena de cacau adulterat amb greixos vegetals (sobretot provinent d'oli de coco o de palmera, molt greixosos) i edulcorants. Ús sorprendríeu de la quantitat de productes que en porten i pensem que és xocolata “de qualitat”.


Si anteriorment vaig parlar de les Vivani pasta de gerds vermells, avui és el torn de les que porten caramel al seu interior. Una manera de donar-li a la galeta menys dolçor de la que normalment té. Crec que és el punt bo d’aquesta versió. No us penseu que recordo gaire l’anterior galeta per comparar-ho, però sí que he trobat aquesta un punt més agradable. Tot i així, la impossibilitat de comprar-ne aquí i la gran quantitat d’alternatives similars que hi ha al supermercat igual d’acceptables, fan aquestes galetes inviables aquí. Però apunteu-vos-ho a la llibreta de cultura gastronòmica de Turquia.


dimecres, 13 de maig de 2015

Hit de cola

Recordeu els caramels de La Cafetera que fabricava Dulsa S.A. des de Pamplona? Doncs són també els fabricants dels Hit, unes pastilles de caramel molt petites de diferents sabors.


Si fins ara en podíem trobar de menta, taronja, llimona, maduixa i tutti fruti, ara caldrà afegir-hi cinc sabors més a la família: cola, mango i pinya per a tots els públics i dos sabors més pensats en els adults: café i canyella picant. A la mateixa web de l’empresa ja especifiquen que és el mateix típic sabor de canyella de nord-Amèrica (el qual desconec).


Provant el de cola, m’adono que el sabor està molt suavitzat. M’esperava quelcom més pujat de to, que em fes una mica l’efecte dels Smints (explosiu i molt potent) i ha sigut més l’efecte del caramel… notes el sabor mentre llepes, però un cop s’ha consumit la pastilla dura, desapareix el sabor. Per la mida, les pastilles (o millor li’n dic llegums?) són visualment atractives, potser el de cola no és el millor exemple pel color aquest fosc que té, però d’altres de la família Hit tenen un colorillo que fa patxoca.


dilluns, 11 de maig de 2015

Rose of the Dolomites


Seguim parlant de roses, se que és estrany però m’he trobat de cop amb productes florals. Serà cosa de la primavera que els confiters altera… Loacker, de qui vam parlar fa.. dos anys! Amb aquelles delicioses galetes d’oblia. Avui hi tornem amb un producte farcit d’aquella crema tan bona d’Itàlia, la gianduja (un 50-50 d’avellanes i xocolata).


Aquest producte, Rose of the Dolomite és el més estrany que he provat i vist de Loacker, més conegut i desitjat per les galetes en diferents sabors i textures (també per versions recobertes de diferents xocolates). Les roses, són d’un detall molt acurat, que les fan molt llamineres a primer cop d’ull, una vegada mossegades, es combina la xocolata exterior amb el farcit cremós de l’interior. Un sabor d’avellana i crema de cacau que no es pot comparar ni amb la pasta de Ferrero, increïble! Ara només em tocarà buscar com un boig on en puc trobar, perquè aquesta mostra és de la passada fira ISM i no m’ha semblat pas veure-les per aquí.


Pel que veig a la seva web, hi ha una versió “fosca”, de xocolata negra (60% de cacau), que promet molt si és com m’imagino i una altra de pasta blanca que penso oblidar completament. Si bé, de moment, només us garanteixo que flipareu molt amb l’original. De nou, increïble!