dimecres, 27 agost de 2014

Puccho de shikwasa (ヒラミレモン)

Segon dia de Pucchomania! Avui és el torn dels Puccho de la família fruti, les que recreen escenes tradicionals i folklòriques del japó (no em feu dir ni èpoques ni de quina era pertanyen, no sigueu tan dolents).



Si a l’anterior, als de iogurt hi havia un meló hokkaido vivint al bosc en solitari (considero el potet de llet com una mascota) i alimentant-se bàsicament del que l’envolta (bàsicament de peixos que compartia amb el seu col·lega ós) en aquest envàs l’escena és molt més animada i festiva: Representa a grans trets, les tradicions de l’illa d’Okinawa (冲縄県): la varietat de fruites cítriques, les danses de màscares, arbres que neixen del mar (en una mena de delta) i escenes típiques d’una zona costanera. Tot plegat ho podeu anar assimilant llegint qualsevol guia sobre l’illa.


El sabor, naturalment, és una raresa cítrica que només es troba en aquesta illa del sud del Japó (recordeu que us vaig comentar que dins el mateix país, hi ha sabors de Puccho que només pots trobar en diferents regions? Doncs aquest n’és un). En aquesta illa, entre molts altres fruits, hi creixen uns cítrics molt famosos i apreciats, els de shikwasa (ヒラミレモン). No se exactament com descriure el sabor a partir del caramel tou, però a internet algunes persones l’han descrit com una mandarina verda, això, explicaria perquè el farcit té un color verd clar.


Estic orgullós d’aquesta edició limitada i temporal de Puccho. Un gran encert, el segon millor. Demà l’últim del paquet d’UHA Mikakutō Co. Ltd. (味覚糖株式会社).

Fàbrica UHA Mikakuto / Fotos superior i inferiors: Arc-No



dimarts, 26 agost de 2014

Puccho de llimona Yuzu (柚子)

Heheheh (riure de trapella). Ahir em va arribar el paquet amb els 3 tubs de caramels tous (de tipus Sugus, per entendre’ns) de UHA Mikakuto. Per qui no se’n recorda, UHA prové de Unique Human Adventure, mola oi?


El d’avui és un caramel tou compost de tres experiències, un recurs que ja hem vist anteriorment als Puccho de fruites tropicals i els Puccho de iogurt. En aquest cas, la massa és d’un groc lleugerament ataronjat molt intens, igual que l’aroma de llimona Yuzu (un híbrid entre mandarina i aranja, que en japonès i xinès s'escriu així: 柚子), que tan bon punt he obert el paquet he pogut apreciar. Ei, apunteu-vos el, és el millor dels 3 que m’han arribat i no m’he pogut estar de menjar-ne mentre els feia fotos.


La primera part, la del sabor, és boníssima, el farcit de iogurt que li dona el toc creamy, també és ideal. El que ha fallat, aquell punt que dius: llàstima… que quasi et poso un 10! És que en el farcit hi hauria d’haver una mena de boles petites i àcides que no he trobat, o són tan petites que no s'aprecien del tot. No vull dir que el caramel tou no ho sigui (perquè l’és), només que esperava que aquest fos una bomba àcida d’aquestes impactants que et deixen la llengua feta un nyap.


L’envàs, per descomptat, segueix al nivell increïble de la marca. En Puccho està al seu particular parc aquàtic de llimones Yuzu (柚子) mentre el logo incorpora una mini llimona tallada amb dos ulls i cara de sorpresa (o de flipada). Tot molt ben equilibrat i agradable. No és casualitat el seu èxit!

diumenge, 24 agost de 2014

Baix en calories, alt en llana


A l’abril -podeu veure que ja fa temps- a la web This is colossal, especialitzada en noves tendències o si més no, extravagàncies visualment atractives, en Christopher Jobson escrivia unes breus línies sobre el treball de la Jessica Dance amb col·laboració amb el fotògraf David Sykes.


L’entrada a la web deia així: La directora d’art i maquetadora (modelista) Jessica Dance redefineix el significat del menjar confortable amb aquesta nova sèrie de recreacions de punt amb llana de xai d'aliments comuns que, des d'una certa distància, gairebé podrien passar desapercebuts i semblar reals.


El projecte és una col·laboració amb el fotògraf d’aliments David Sykes i està destinat a revestir (o millor dit, maquillar) la sensació dels cafès i restaurants britànics de menjar ràpid, amb un toc de llana.


divendres, 22 agost de 2014

Cremosa de Chupa Chups

Fa molt de temps, força abans d’obrir aquest bloc, col·leccionava els caramels per fotografiar-los i pujarl-os al Flickr. El temps, em va acabar portant a parlar-ne d’ells, ja que moltes vegades acabava oblidant quin sabor o aspecte tenien (els dolents no, aquests em quedaven gravats al cap).


Un dels productes que em fa més ràbia no haver comentat aquí són els Cremosa de Chupa Chups. La marca Cremosa, propietària de Chupa Chups i alhora de Perfetti Van Melle, va ser registrada per aquest últim des de Lainate (Milà, Lombardia) a l¡octubre del 2002, així que dedueixo que és a partir d’aquesta data (més aviat el 2003) quan el producte surt al mercat.(1)

Caixeta de caramels farcits Cremosa / Foto: Gondola digital

Els Cremosa, són els productes de Chupa Chups que ells consideren de sabors cremosos (és a dir, productes làctics: amb iogurt, llet, nata...) però paral·lelament, van aprofitar el renom de la marca Chupa Chups per fer el primer “producte sense pal de Chupa Chups” i farcit.

Dels pocs anuncis que he trobat a internet / Foto: Annitasarro

Pensat fredament, és una parideta, però alguns s’entossudeixen a anomenar-ho marketing. Per fora són molt similars als Solano, als Werther’s o tants altres caramels dipositats amb la particularitat de ser una mica més alts per poder-hi posar el farcit de xocolata. Són sense sucre, tot un detall i estan (o estaven) disponibles en tres sabors força clàssics: Maduixa, Toffee (el que apareix a la foto), Menta (que surt a l'anunci) i Cafè (n'hi ha un altre que surt a un altre anunci, aquí, que sóc incapaç de veure). La valoració no la puc fer, ni tampoc puc recordar com era el farcit, però tot em fa pensar que tenia unes similituds amb els Choco Glee de Yupi, comentat aquí al seu dia.

Anunci dels Cremosa en caixetes sense el sabor menta però amb un altre desconegut. / Foto: Annitasarro

(1) Qui vulgui, pot comprar la marca, porta des del 2012 “lliure”. Esteu avisats.

dijous, 21 agost de 2014

Happydent de síndria amb "fruita"

Abans de fer una nova entrada de Happydent, he hagut de fer un research força molest i massa llarg pel meu gust. Ho he fet per posar una mica d’ordre jo mateix, però trobo que això és una feina de Perfetti van Melle, vaja, si el que pretenen és vendre xiclets… o que Happydent tingui un sentit.

Happydent dientes felices. Foto de Golosinas Matas y Almirón

La pregunta que em feia jo, era quina diferència hi havia entre els Happydent No Limit que vaig comentar al desembre del 2012 i els que NO són limit, és a dir, els with fruit o que van acompanyats amb el lema dientes felices (o dientes sanos)? La resposta, CREC (no ho tinc massa clar) és en els ingredients.

Imatge del Happydent No Limit, que vaig comentar aquí al seu dia.

Gràcies a la feina que fa la botiga online El Rincón, posant els ingredients dels productes, he pogut comparar entre els No Limit (de maduixa, poma i gerds) amb els que són més farmacèutics. Aquests últims tenen un 13% de Xylitol mentre que els No Limit no especifica el percentatge, però queda clar que és inferior, ja que porta molts altres edulcorants i l’afegit del suc de fruita (tampoc n’especifica el percentatge). El que em sorprén és que tots dos portin aspartam o E951 (i no precisament poc), després de la gran campanya i conscienciació sobre la nocivitat d’aquest producte, especialment en els dolços i begudes carbonitzades.


Conclusió, que el happydent comú és un xiclet que com Orbit o Trident, pretén ser un substitut a rentar-se les dents i crea un film protector contra individus indesitjables, mentre els No limit, són xiclets refrescants amb un sabor de fruita molt potent. I els d’avui?

On poso jo el Happydent with fruit de síndria? Gràficament és diferent dels altres dos grups… diu que té fruita però no és “no limit”, sinó que correspon al grup de “xiclets dentífrics”… el que deia, Happydent és una marca que va molt perduda, però MOLT, i això és el pitjor que li pot passar a una marca.

I per acabar, l'últim element gràfic del circ Happydent, la seva versió a l'asia / Imatge de Rezika

dimarts, 19 agost de 2014

Sushi Candy

Avui he anat a parar a un blog suec que no coneixia. Buscava sushi per altres coses, però quan he vist com de dolç i llaminer era tot plegat, m’han vingut unes ganes terribles de compartir-ho amb vosaltres. Les imatges i les explicacions les podeu trobar en suec i anglès a Pysselbolaget. Jo intentaré fer-ne una traducció amb comentaris:


Els suecs tenen la tradició de deixar a la mainada menjar dolços els dissabtes (aqui, al contrari, els droguem cada dia amb sucre i xocolata, hehehe). Un bonic dissabte d’agost del 2013, la Karin i la Freja van fer un taller amb gomes i núvols.


La majoria de gomes les podeu comprar a granel a les botigues, sincerament, ara no recordo quina NO podeu trobar… vaja, que tot ho teniu i fins i tot podeu crar-ne de formes rares i tot per sorprendre la gent.


El que és important, perquè la cosa tingui aspecte de sushi (si, això farem!), és que la majoria de formes siguin com corretges o cintes. O una part plana per poder-hi apilonar altres parts.


Si les peces són massa llargues, talleu-les. De fet, jugueu partint els dolços per la meitat, ajunteu diferents sabors… hi ha milers de combinacions!


Un cop acabeu de muntar les peces, busqueu una bona safata de fusta (una simple planxa de fusta de 3 centímetres de gruix també serveix) per posar-los imitant les cartes del restaurant). La manera COM es posen les coses és molt important a la cultura oriental!


Hi ha una marca, la Kracie, que ja he comentat recentment un dels seus productes aquí, que també té un kit per fer sushi dolç. Aquest però, ja ve tot preparat i per tant, no hi ha tanta imaginació ni experimentació amb els dolços que no són fets ni pensats expressament per fer sushi dolç. Jo recomano perdre uns quants minuts a la botiga comprant rareses.


També hi ha altres webs on podeu trobar material i idees d'aquestes: WikiHow, Jordan & Dillan, Ninja Baking, The cutest little house o a la mateixa Pysselbolaget. Fins i tot, podeu buscar vosaltres mateixos "candy sushi" o "sushi candy" per trobar el més nou i original.

dilluns, 18 agost de 2014

Toffers de xocolata

Si d’un toffee s’ha parlat molt a Espanya, és del Toffers de El Caserío de Tafalla, una empresa nascuda a Tafalla (útimament portem cada poble al blog que aviat superarem El Foraster) de la mà de Jesús Ramírez, qui fa 50 anys va fundar l'empresa empès per als coneixements que havia adquirit anteriorment "de gira" per França. A més a més, és una empresa que es mou molt bé per les xarxes socials, especialment destaco la llista de Spotify que ha creat per als Toffers, aplaudiments.


Els Toffers vénen embolicats en aquest paper negre que es veu a la imatge, unes fulles laterals purament ornamentals i una tipografia decorada amb el mateix ornament floral. Toffers es veu clarament, molt abans que el nom del fabricant.


Un cop obert, un caramel quadrat i amb una mica de michelin per tots costats, és a dir, oposat a l’efecte skinny que tenen els Halls, hi trobem aquest toffee semi-tou de xocolata. Ep, apunteu, boníssim. No m’ho esperava però el 20% de cacau que diu que porta, es nota. La mastegabilitat és força acceptable, no és descaradament enganxós com aquells Eclair que vam comentar fa temps i deixa un regust de xocolata a la boca molt agradable. Alerta, lluny de deixar-te tip, desperta molt la gana.


De moment, només he tastat el de xocolata però ja m’he apuntat els altres tres sabors: taronja, maduixa i menta-regalèssia. Amb una mica de sort, a finals d’any els haurem provat. No són difícils de trobar i val la pena provar-los, jo ho recomano i ja sabeu que si us ha agradat el mateix que a mi fins ara, aquest no us pot decebre.