dimecres, 22 octubre de 2014

Xiclets Fiesta

Ahir, com alguns ja heu pogut llegir, ahir va tancar Fiesta. Ho podeu llegir a La Vanguardia o a l'Ara.


Ja vaig comentar aquí que les piruletes amb forma de cor, d’una característica cirera impossible de confondre, era l’única cosa de la marca que realment valia la pena. Els Gomelitas, que em semblaven una novetat de la casa, per mi van ser una mala experiència. Però per si no fos prou… els xiclets farcits apunten el mateix camí.


Ni farcit, ni xiclet. Un roc blanc insípid amb la famosa marca Fiesta, que tantes alegries donava amb els caramels de pal o els Kojak: piruletes amb xiclet a l’interior (que no em feien gaire el pes, i crec que només he provat una vegada i fa molts anys), treia paral·lelament aquestes coses que no s’aguantaven per enlloc. Al final, l’empresa es dissoldrà, potser algú comprarà la marca, però no serà el mateix. Aquí s’acaba les entrades, doncs, de l’empresa Ponce Candy de Puerto Rico.

dimarts, 21 octubre de 2014

Happydent Xylit de cola

Tornem a un xiclet clàssic d’aquest bloc, els Happydent. Alguns us preguntareu perquè coi és un xiclet clàssic, oi? Molt fàcil, és dels pocs que es venen a granel, mentre la resta fan estoigs o paquets amb moltes unitats, els embolcalls individualitzats em permet agafar-ne només un parell de cada sabor i altres productes. De manera que surto de la botiga ben servit.


Els Happydent Xylit són xiclets sense sucre amb un punt de xilitol que els fa més refrescants. A diferència dels “No limit”, aquest porta un percentatge força elevat de xilitol (13%) i juntament amb l’àcid i el sabor de cola, el converteix en un dels més refrescants que he menjat últimament. Si bé, la seva durabilitat és la que és (mitjana-baixa), però el preu també ronda per allà baix, així que no és gens estrany. Punts positius per Perfetti.

dissabte, 18 octubre de 2014

Trident senses: watermelon sunrise

Si hi ha un sabor que l’anterior cap de setmana em va deixar de pedra va ser el “watermelon sunrise”, segurament, amb un rerefons al tequila sunrise… doncs és igual de dolç i addictiu! la col·lecció "Sense de Trident, té moltes perles en tema de sabors, avui el primer de molts.


Encara que sigui una proposta molt estiuenca, jo crec que encara fa prou calor per mastegar aquestes petites dosis de xiclet amb punts de colors (a saber què deu ser… a vegades millor no saber-ho) que proven de donar una sensació de “fruita triturada” (però que no s’ha aconseguit del tot, per mi que va caure confeti d’alguna festa que es devien muntar un dia a la planta de producció…).


Trident, i per extensió Mondelēz International, han fet un gran treball amb aquest sabor (i en canvi, deixen la vergonya de les galetes Principe segueixi el seu curs...). Gràficament és força millorable, les siluetes són massa “Illustrator” i perden la calidesa dels colors que desprèn tota la resta del packaging. “Sabor duradero”, tampoc ens passem, dura el que suren tots els xiclets avui dia.


dijous, 16 octubre de 2014

Ibons: caramels de gingebre

Ok, som-hi, posem alguna cosa “rarota” que si no semblem massa “típics” i us avorriu. hehehe. Els Ibons pot ser que no els conegueu, jo no els havia vist fins que me n’han portat per provar-ne.

Fabricat a Indonesia en mans d'una família xinesa que va haver d'immigrar degut a una crisi molt dura als anys 30. Com ells, ho van fer milers de famílies, la Yeung van decidir emprendre una nova aventura en el món del dolç. Aquests caramels que fabriquen es caracteritzen pel gingebre que el forma i l’aroma natural que els acompanya. Dels sis sabors que hi ha disponibles, n’he pogut provar la meitat: el clàssic, el de taronja i el de menta. Aquest últim, el que s’emporta el premi de tots tres.


He començat pel clàssic, de fet, volia començar pel verd pensant que seria una menta o un sabor cítric, però al final s’ha quedat amb un regust d’un sabor que no estic gens habituat a trobar però molt dolç. No l’he acabat, tenia ganes de provar el de taronja, que desconec fins a quin punt havien posat taronja però… uf, no.


La cosa ja em comença a fer mandra, els dos sabors anteriors han sigut pèssims i tinc el regust del de taronja al coll que no m’agrada gens. Però ei! He de felicitar que el de peppermint és una delícia, tant la textura, la frescor que desprèn i un punt de "mentolat" que, si voleu la meva opinió, crec que hauria de ser el sabor “per excel·lència” de la marca.


Un fet a destacar és la irregularitat del caramel, que li dóna aquest toc de “producte natural” o fins i tot de “fet a mà”. El disseny de cada un dels embolcalls desprèn una fusió entre asiàtic i caramels balsàmics de Suïssa difícils de no veure.

dimarts, 14 octubre de 2014

Caramel amb pinyons

El Caserio de Tafalla, té un producte estrella que l’ha acompanyat durant aquests 50 anys (1964-2014): Els caramels de pinyons. Avui, us ensenyo una versió “light” del caramel original, que no inclou “sucres afegits” (unes paraules que sempre m’ha semblat molt bizarres als caramels, igual amb la de “sugarless”).


Bé, doncs aquest caramel de pinyons, quadrat i dur, porta trossets de pinyó dins. Els productes, assegura l’empresa Navarresa, que són totalment naturals. En general, el producte és molt bo, l’aspecte visual del producte per fora també és adequat al tipus de producte, i crec que n’agafaria algun altre dia, però no sempre.


Del caseria de Tafalla em quedo amb els Toffers que vaig comentar aquí, molt més a la línia de caramels que m’agraden, sobretot quan comença el fred (com ara). De totes maneres, no en trobareu gaires de caramels de pinyons així que seria bo que els provéssiu almenys un cop!


dilluns, 13 octubre de 2014

Happy Cup

Si creieu que amb els Nocilla sticks, els Dip Dip de Bollycao o els Nutella & Go no n’hi havia prou, avui teniu els Happy Cup de Gerio. El mateix esperit però de tots, el més menut.


És una versió mini-mini de què hi ha al mercat actualment, galetes que et menges d’una sola queixalada i una xocolata desfeta (prou bona, te força bon gust pel preu que en vaig pagar...) però has d’aprofitar al màxim cada vegada que n'agafes per tenir-ne suficient per a tots els pals. Crec que seria bo per Gerio mantenir-se a la part dels caramels, com els que Geriovit (caramels sense sucre) que vaig comentar recentment aquí.


divendres, 10 octubre de 2014

Twix

Avui la meva segona barreta preferida, després del Mars: el Twix amb la seva galeta i caramel! Amb el ja reconeixible embolcall daurat i una potent X al final de la marxa és de les marques més potents i juvenils que es poden trobar avui a qualsevol cantonada.


Composta per una galeta (feta a base de pols comprimit… fixeu-vos quan el trenqueu com es desintegra ràpid…) i banyada posteriorment de caramel, tenim el nucli, l’essència, del twix. Després tot plegat, queda banyat de nou amb una xocolata amb llet molt diferent de la Milka, val a dir que la xocolata de Mars Incorporated li dóna mil puntades.


El que és curiós és que, i jo llavors no menjava Twix, és que fins al 1991 a Espanya, Portugal, Bèlgica i altres països, se’l coneixia amb el nom de Raider. El producte era el mateix. Avui dia a més a més, Twix incorpora al punt de la “i”, el símbol de “pausa”. El concepte pausa però, jo el tinc molt més lligat al “moment Kitkat” de Nestlé que tants anys va funcionar, potser Mars vol conquerir el públic de KitKat copiant conceptes. Ho veig molt difícil, el Kitkat el comparteixes, el Twix te’l menges tu i punt.


Hi ha Twix de xocolata negra, mantega de cacauet i xocolata blanca. Crec que és un dels productes dels quals val la pena provar-ne les versions. Prometo fer-ho tan bon punt tingui un dels dos a mà.