dimarts, 16 desembre de 2014

Tubs picants

Ja fa temps que comparo algunes gomes amb els famosos «tubs» o «rajoles» que menjo, però per ser sincers, poques vegades se de quina marca són. Ho compro a granel el 99,9% de les vegades (hi ha coses que comprar-les en bossa em sembla una estupidesa).


Avui he fet una excepció. On vaig sempre, he demanat que em diguessin de quina marca era, i sorpresa (o no tant), de Fini. Aquesta empresa doncs, fa els tubs de regalèssia picants més bons, de moment. I espero que segueixin així força temps. En Manuel Sánchez Cano es mereix un aplaudiment

divendres, 12 desembre de 2014

Batamutka de E.Wedel

Amb el fred que fa, oi que és maco de parlar sobre tropicalisme? Doncs crec que faré una prolongació del que vaig comentar el dimecres. Sense anar fins al Japó, a Polònia hi ha la marca E. Wedel, us sona perquè no fa pas gaire que vaig comentar uns bombons farcits de cacauets trossejats: els Pierrot.


Doncs bé, avui és el torn dels Batamutka, que són una massa blanquinosa amg gust de coco. No són, pel meu gust, tan bons com els Pierrot, però tenen el seu què que els fa interessants. Hi trobo a faltar una mica de xocolata, la capa finíssima que porten aquests crec que és filar molt prim, una mica més de generositat en el cacau faria el bombó deliciós. Els Pierrot això no es notava perquè la massa que contenia els trossets de cacauet també contenia xocolata, de manera que compensava el que podia faltar a l’exterior.


Estic avisat que he de provar els “Ptasie Mleczko” també de la casa Wedel (que pertany al grup Lotte), que vol dir més o menys “Llet dels ocells” i tant la seva gràfica com l’ocell que apareix en l’anagrama de la marca-producte prové d’un conte folklóric eslau. El que no veig tan ben treballat, és el paper d’aquest Batamutka, què suposem que vol dir? Una papallona amb un punt lila… i de fons hi ha un grup de papallones molt apilonades que serveixen per crear una divisió entre el lila i el blau, tot plegat molt misteriós.


dimecres, 10 desembre de 2014

Pocky de xocolata i coco


Avui ja em disculpareu de la qualitat de les fotos. No em vaig poder resistir gaire la temptació d’aquesta delícia de xocolata (de llet, però força bona) amb coco. És del millor que he comentat de Pocky en aquest bloc (de moment) i crec que és obligat que els tasteu una vegada, com a mínim!


Que la caixa inclogui palmeres (o l’equivalent per donar una estètica tropical) i, en aquest cas, uns cocos, és un dels factors força inexplicables que em porten a comprar productes d’aquests. Ja poden ser les pitjors galetes del món… si tenen palmeres, ben segur que acaben a les meves mans. De totes maneres, mirant una mica a la xarxa, he vist caixes més maques, sobretot, el que deu ser la versiò anterior a aquesta. La podeu veure al bloc de Grocery Gems.


Els bastons són els que coneixeu dels Mikado, els bastons de tota la vida amb rugositats incorporades (trossets de coco) i molt i molt aromàtic. Com a “pega”, crec que l’alt percentatge de sucre (6g) i les calories que porta (117 kcal) són un factor a tenir en compte els que teniu tendència a consumir moltes coses d’aquestes.



dimarts, 9 desembre de 2014

Mentos choco & caramel

Avui tenim un altre producte de Perfetti van Melle, els italians que van comprar fa uns anys la catalana Chupa Chups, treuen el Mentos de xocolata en dues versions, una en xocolata blanca (que no he trobat i tampoc m’entusiasmi massa la veritat) i l’altra en versió toffee.


Novetat? Ho he estat mirant i no en fa gaire pinta. Com diu en Kev al seu blog, són molt similars els Meller, que… oh sorpresa, també són de Perfetti. És a dir: perfectament podríem estar parlant d’un mateix producte amb envasos diferents. Fins aquí no em molesta, ja que jo el que vull és un producte farcit de xocolata, fet que aquests Mentos tenen molt regular. La xocolata està excessivament dura i l’he d’acabar llepant igual que el caramel amb el qual va recobert. Per mi, estan molt lluny dels Mentos originals.


Pel que fa els sabors, no està malament, té un bon aromatitzant i després d’una bona estona, tot queda ben “estovat”. Depèn molt de la persona i de com vols els dolços, però jo no tinc tanta paciència per aquests, a banda que queden bastant enganxosos a la boca. Com a novetat de Mentos, em sembla una bona tria però no li asseguro massa èxit. Hauria de provar les versions de Fruitella i Toffo per tenir-ne una valoració més extensa. Mentrestant, podeu pagar els més de dos euros que m’ha costat la “joguina” per provar-los (em consta que hauria de valdre 1€, algú ho pot confirmar que n’hi ha per aquest preu?)


divendres, 5 desembre de 2014

Hi-Chew de llimona molt àcida

D’edició limitada, la llimona àcida és un sabor que pot semblar molt normal, però en aquest cas, Morinaga ha decidit incorporar al farcit del caramel tou, granets d’àcid (amb gust de gasosa) per potenciar el sabor i donar una sensació molt i molt cítrica a la llimona.


He de dir que és molt bo, té un sabor de llimona molt gustós (molt similar al limoncello italià), però lluny de ser una cosa estranya o innovadora. Sóc dels que hi veu més novetat els sabors combinats (per exemple, poma i maduixa) per donar una sorpresa gustativa que afegir més àcid a un producte que per mi no calia. Tot deu ser coses de segments de mercat.


L’he trobat fa relativament poc, i estem a les acabades del 2014 i el producte va sortir a inicis del 2013, així que no se tampoc fins a quin punt arriba l’edició limitada però crec que l’estan fent durar molt no? Potser la bona acollida del públic l’ha convertit en un producte fix, a les que podem afegir als Hi-Chew de fanta de raïm o a les tires Doriyaki.


dijous, 4 desembre de 2014

Will Cotton

Un món de sucre, molt de sucre on no existeixi la diabetis. O almenys, on no hi puguis quedar de la gana que fa venir… Will Cotton és un artista plàstic nascut el 1965 a Melrose, un petit poble de Massachusetts. Després de passar per la New York Academy of Art, s’hi va quedar i va començar una carrera com a pintor figuratiu, transformant el món en un gran parc temàtic de dolços. Si en Willy Wonka mai hagués existit, ell seria la seva mà dreta.

"Cabin" 1998

"Trailer" 1998

He fet una selecció de les pintures que va fer el 2012 i que ha exposat recentment a la galeria Dorsky de Long Island (Nova York) sota el títol: Homeland [IN]Security: Vanishing Dreams, comissariada per Margaret Mathews-Berenson. Alerta, veure les següents pintures fan venir molta gana.

"Cotton candy queen" 2012

"Landfill" 2012

"Nut house" 2012

"Trash pile" 2012