dimecres, 1 de març de 2017

Nimm2 farcit de Storck

No són pocs els productes de caramel farcits que hem comentat aquí, els farcits de café Barnier o els farcits de mel Gerió en són un dels molts exemples que podeu trobar a l'arxiu. Però que una marca de la multinacional alamana Storck, molt coneguda (aquí) per les boles de caramel tou farcit que varem veure aquí, ara vingui amb un caramel farcit... és estrany.


Potser el fet que Halls també s'hagi apuntat a aquesta moda, hagi empés Storck al mateix camí? Què pretenen dir-nos aquestes empreses fent uns productes que fins ara fan empreses més petites i artesanals (cuidant la qualitat per sobre de la quantitat)? Que fan el mateix? Em costa de creure. Molt. M'ho miro sempre amb escepticisme... digueu-me pirrònic, ves.


En tot cas, més pur o menys, en aquest cas estem parlant d'un producte que el seu farcit m'ha sorprès per la seva intensitat. És molt forta, tant els de llimona com els de taronja i potser algunes persones no els acabarà de fer el pes, a mi, en tot cas, m'ha agradat molt. En buscaré altres sabors, tot i que a la web, sembla que només n'hi ha dos, els que hem comentat.


dimarts, 28 de febrer de 2017

Ricola de regalèsia


La popular marca Suïssa, Ricola, que elabora els seus caramels amb una fórmula de 13 herbes silvestres dels Alps va llençar fa uns temps, un caramel amb regalèssia. Bé, crec que és, de lluny el pitjor que han tret. Potser no és una bona combinació això de les plantes aromàtiques i l'amargor de la regalèssia...


El caramel, ve marcat amb la característica R que porten fent de fa anys i que li dona una personalitat brutal. El color, per la característica de la regalèssia, és molt més fosc que l'habitual. La conclusió és que no repetiré pas el producte sabent que hi ha altres caramels sense sucre de regalèssia més agradables de llepar.


dilluns, 27 de febrer de 2017

Emoji de goma, de la mà de Ragolds

Una de les tendències que vaig veure augmentar a moltes empreses a l'ISM (i que m'ensumo que baixarà ràpidament) és la emojinització dels productes. Ja podem veure els emoji® impresos en tot tipus de productes, i mentre escric aquesta entrada, n'estan fent mil més. Ja sabeu que n'hi ha de diferents models, Android i Facebook, n'han fet les seves versions, però els originals, són els de iOS, que són els que fan servir Ragolds.


Ragolds és una empresa alamana que desconeixia, (i mira que a l'ISM es troba al pavelló de les grans empreses) amb seu a Hamburg i amb més de 125 anys d'experiència en el sector. Una fabricació anual de 35 milions de quilos i una goma que es troba entre les millors que he provat.


Per molta forma d'excrement, o caca, que veieu, aquesta goma és increïble. Té una textura, a vegades, més pròpia dels wine gum anglesos, com ara els Maynards o els Rowntrees que la goma que coneixem aquí, molt més tova i airosa de dins. El sabor de la bossa "shit happens" és, inconfusiblement, Cola.


divendres, 24 de febrer de 2017

Fizzroll de JL

Pel producte segur que ja sabeu qui són. No? Una pista doncs: Escalofrío... o eScAlOfRiO, ara si oi? El passat choni que porteu tots a dins havia de servir d'alguna cosa. Els germans Juan Lopez són també els autors d'aquest Fizzroll, que havia sigut Mega en el seu dia i que clarament, ara es ven amb menys pastilles.


Per algú que va creixer envoltat de primer la ruta del bakalao i després, la Makina a Catalunya, el fizzroll era la marranada de sucre comprimit que ens permetia fer com els grans: prendre pastilles i fer veure que portàvem un colocón a sobre impressionant. Doncs bé, no els recordo tan insípids, però aquell temps tenia altres coses al cap com per pensar el que menjava, el seu toc àcid i el joc que ens donava superava qualsevol barrera que ens poguessin posar perquè no abuséssim d'aquestes coses. Una delícia que avui m'ha portat molts anys enrere, i que m'han portat, de manera excepcional, tornar-ne a comprar. No ho compraria pas ara, en cap cas, per consum propi.


dimecres, 22 de febrer de 2017

Energy Pop de Cerdán

Ja fa molt de temps d'això, alguns potser no coneixíeu el blog encara, però Cerdán és una empresa de caramel amb pal, tipus chupa chups amb molta trajectória. Ho vaig comentar amb un xupa molt famós, el Conde Dracula, que porta xiclet a l'interior i avui, tocarà una novetat peculiar.


No és peculiar el concepte energy, ni les versions de la cafeïna amb taurina que han tret empreses de dolços després del boom Red Bull, però si que ho és, dins del sector, tenir un xupa focalitzat només a aquest valor afegit. Amb un parell de cerques a internet, l'he pogut veure al costat de l'Hèctor Barberà, pilot de Moto GP.


El sabor és acceptable, m'agrada el toc d'acidesa que  porta i el ginseng que hi han afegit. Comparant la Red Bull amb el xupa, amb el mateix gramatge, ens dona un producte ideal per aguantar un dijous universitari, una festa... o un matí tortuós de feina.

dilluns, 20 de febrer de 2017

Teen pica d'Haribo

Si dimecres passat varem veure el Tuenti, avui toca el 9-Teen. (És dilluns,  no espereu que sigui enginyós, encara menys a les 8 i mitja). El que jo sempre havia pensat que eren corbates, resulta que són ninots amb una antena fàl·lica al cap. No se si després d'aquest impacte visual tinc ganes de menjar més homenots pervertits.


Els Haribo teen pica es caracteritzen per ser picants, és a dir, tenen un toc molt suau de picantor que no hem de confondre amb les versions àcides o últra àcides. Els Teen d'Haribo són els primers que provo d'aquesta línia de pica que han fet els alemanys a Cornellà del Terri.