divendres, 27 febrer de 2015

La Cafetera: Cortaditos

Desconeixia l’empresa Dulsa S.A. de Pamplona (Nafarroa), que com diu la seva web, remunta el 1893, l’any que la família Unzue inicia el seu negoci d’obrador (i confiter?) a una pastisseria, fabricant-hi allà també els famosos caramels de café amb llet “Dos Cafeteras”. Anys més tard, els fills ampliarien el negoci amb torrons i gelats, fins que el 1970 neix HIT, un producte amb caixeta molt igual al Tic Tac o als Mike and Ike (que vaig comentar aquí fa temps). Aquest producte molt probablement va fer despertar l’interès de Nutrexpa (que ja no existeix) que va adquirir el 100% de l’empresa uns anys més tard. Avui dia no em queda massa clar qui en forma part i qui n’ha marxat. El que està clar és que a les nostres botigues hi ha un producte de cafè més.


Caramels de café que m’agradin de debò, en tinc uns quants, però si n’he de fer servir un per valorar un producte, aquest serà sens dubte, els Kopiko. El caramel indonesi de cafè fa temps també que corre per les botigues de dolços, molt potent en sabor de cafè sobretot pel regust qu deixa posteriorment, i sempre n’he vist a granel a les botigues (no tant la seva versió de cappuccino). El caramel Cortadito de La Cafetera té un gust força allunyat a l’intens café dels Kopiko, però ideal si t’agrada, per exemple, el café amb més llet que cafè (suau però amb l’aroma present a cada llepada). No és dolent, matiso, és diferent i per moments diferents. El caramel em recorda molt tant per la forma (quadrada) com la mida, als Halls (l'original, sense refrescar, clar). Crec que és un caramel que s’ha de provar, i que cadascú compari després quin li agrada més.


Curiós, la setmana passada, a Nuremberg, on se celebra la fira BIOFACH, l’empresa Dulsa va treure el llançament d’un producte bio i orgànic: Hit crunchy experience, elaborat amb superfruites (!?) i cruixent. Pel que veig, té una retirada a la fruita liofilitzada. D’això, n’hauria de parlar un dia, doncs fa molt que en veig, però sembla que és una cosa que no acaba de quallar aquí… a vegades, és més car que una peça de fruita normal. Potser per això.

dimecres, 25 febrer de 2015

Trebor peppermint: softmints

Trobar la història de l’empresa Trebor no és fàcil. Després de fusionar-se amb Bassett i ambdues comprades posteriorment per Cadbury, la majoria d’informació passa per la que menciona la gran multinacional en mans, avui dia, de Mondelēz International. Però internet és gran i amb una mica de paciència es poden trobar coses.

Una altra imatge de l'empresa, aproximadament també de la mateixa època que la següent.

El 1907, al carrer Shaftersbury (New East End) Robertson & Woodcock decideixen apuntar-se a l’aventura de bullir sucre i fer-ne dolços. Com diuen els de Black Jack Sweets, és mentida que la marca Trebor sigui originàriament el nom d’un dels fundadors (Robert Robertson) al revés, la raó, és que la casa (masia?) on treballaven tenia ja el nom de Trebor House. La primera guerra mundial va tocar l’empresa (de fet, totes van patir un fort increment del preu del sucre…) i no va ser fins al 1920, amb l’entrada de nou personal que es va reimpulsar l’empresa i batejar la companyia com a Trebor Confectionary Company.

La fàbrica al 1961 al mateix carrer Shaftersbury on es va fundar. Foto: The Trebor Story

La segona guerra mundial (1939) va portar bombardejos a Londres, això per l’empresa no era gens segur i van preferir obrir una segona fàbrica a Chesterfield. Acabada la IIGM van obrir una tercera fàbrica a Woodford juntament amb un pla d’adquisició d’altres empreses com la seva principal rival: Sharps Toffees.

Els 80 van ser horribles per aquestes petites empreses Angleses, moltes sobrevivien un temps amb fusions però ràpidament quedaven petites amb l’arribada de multinacionals. Una de les grans empreses, Rowntrees (que ja vam presentar aquí al seu dia) va ser comprada per Nestlé al 1988 i Bassett va ser comprada per Cadbury una altra multinacional però aquesta, de nacionalitat Anglesa, un factor que podria haver sigut determinant quan Trebor va haver d’unir-se a un gran grup per sobreviure. Ho va fer el 1989 i va passar a formar part del grup Cadbury Trebor Bassett (juntament amb Fry’s i Maynards).


I sobre els softmints aquests què? Doncs acceptables. Jo com que la menta (i tots els productes balsàmics) els vaig començar a consumir amb caramel individual, se’m fa difícil consumir-la en paquets grans (que després no se on coi posar i moltes vegades no els arribo a acabar) així que com que no en sós un consumidor habitual, només puc valorar-ho puntualment quan els compro per comentar-los aquí.
No està malament eh? Tenen el gust de menta que crec que s’ha d’exigir a un producte d’aquestes característiques, però a banda d’això i de l’estel roig de la marca (he intentat esbrinar-ho) la resta ho podeu trobar a qualsevol altre producte.


dimarts, 24 febrer de 2015

Lockets: Honey & Lemon

Caramels de mel i llimona en trobareu a punta pala, és el caramel per excel·lència en la gran majoria de països i sempre han sigut sinònim de curatius per refredats i per la tos. Amb aquestes característiques curatives i reconfortants els ven Wrigley arreu del món, especialment al Regne Unit i a la República Txeca.


Diuen que tenen un farcit, a més a més de mentol, eucaliptus i vitamina C. La resta no ho qüestionaré, però el farcit ha passat molt de puntetes en aquest pack de 10 unitats. Els Lockets, són bons, però és molt probable que no en torni agafar si no és per provar un gust més estrambòtic que els de mel i llimona o fruites del bosc.


dilluns, 23 febrer de 2015

Yoyo, jelly de taronja

Seguim amb les actualitzacions de productes de la fira ISM d'enguany. Avui anem a Bangkok (Tailàndia), puix que és on United foods fabrica els jellies Yoyo.


És curiós que ningú hagués agafat aquest nom abans, crec que és molt adient per una empresa de caramels, dolços o de vicis en general. L'embolcall, la forma i la textura del jelly m'ha recordat molt els gummy de Kasugai, llàstima que el sabor no té gairebé res a veure, molt diferent de com el recordo. La base és gelatinosa, molt, i això potser ha influït en el seu "menjar". Com a producte però, no deixa de ser acceptable. Cal valorar sempre l'esforç que es fa per semblar-se als productes que són a dalt, crec que United pot arribar-hi si perfecciona els seus Yoyo.


divendres, 20 febrer de 2015

Caramels "estrellats"


Que els japonesos són rarots, ja ho hem pogut veure al llarg de totes les publicacions al bloc, el que segueixo sense entendre és aquesta fascinació per fer caramels (o dolços en general) amb sabors de begudes carbonitzades o ja més específicament de Ramune.


Bé, l’empresa Senjaku no podia ser menys, i ha creat aquesta bossa de caramels amb suc de fruita concentrat (no diu el tant per cert) i cinc sabors: mango, préssec, llimona, meló i… oh, ramune!

El més curiós és la forma i el disseny de la bossa, pel que fa el producte, crec que li falta una mica de tot, sobretot acidesa i sabor. Però com que ja fa temps que tinc assimilat que els productes orientals venen molt baixos de sabor (potser per llei? Per fer-los més econòmics?) ja no ho trobo tan estrany.


dimecres, 18 febrer de 2015

Ragusa blond caramélisé

Una de les empreses que vaig descobrir a l’ISM d’enguany va ser la Camille Bloch, que fabrica aquests bombons anomenats Ragusa. El nom, no té res a veure amb la ciutat Siciliana, però si amb l’antic nom llatí i italià de Dubrovnik, ciutat croata a la costa de Dalmàcia, capital d'una república sobirana (temps enrere).


Segons la pàgina web, el nom va ser escollit per Rolf Bloch per “sonar bé en tots els idiomes”, no li diré pas que no, però a mi em sona més a marca d’armes que de bombons… no? Dit això, l’empresa ubicada a Courtelary (Suïssa) porta molts anys fent aquesta recepta de xocolata amb avellanes senceres (o en alguns casos, picades) i tallades de forma rectangular com marca la tradició confitera de la zona. Recordeu que no fa pas massa, comentant els Pierrot de E.Wedel, us comentava que la pasta d’avellana sorgeix davant la necessitat de produir els mateixos quilos de “cacau” amb menys cacau. Solució, afegint-hi avellanes. (Turquia és un macro productor d’avellanes, mireu el mapa i entendreu perquè tots els països perifèrics han acabat introduint-les a les seves receptes).



I com he vist jo el Ragusa? Una delícia. Aquí no en trobarem d’iguals, la gent es menja un Ferrero Rocher i ja es creu haver provat la joia del món, i no. Crec que el Ragusa Blond Caramélisé es mereix una menció d’honor i us animo a tots provar-lo un dia, si el trobeu.





Una de les fàbriques de Camille Bloch. Foto: Wikipedia